WorldCat Identities

Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana

Overview
Works: 58 works in 67 publications in 7 languages and 155 library holdings
Genres: Conference papers and proceedings  Periodicals  Church history  History  Criticism, interpretation, etc  Sources  Academic theses 
Roles: Editor
Publication Timeline
.
Most widely held works by Universitat Autònoma de Barcelona
Convenit selecta( )

in Catalan and Portuguese and held by 37 WorldCat member libraries worldwide

V Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica : Cartagena, 16-19 d'abril de 1998 = V Reunión de Arqueología Cristiana Hispánica : Cartagena, 16-19 de abril 1998 by 1998, Cartagena) Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica (5( Book )

1 edition published in 2000 in Catalan and held by 22 WorldCat member libraries worldwide

Karanos : bulletin of ancient Macedonian studies( )

in English and held by 9 WorldCat member libraries worldwide

L'espai públic a les ciutats romanes del conuentus Tarraconensis : els fòrums by Carme Ruestes i Bitrià( Book )

1 edition published in 2001 in Catalan and held by 9 WorldCat member libraries worldwide

Introducció al pensament clàssic by Manuel Balasch i Recort( Book )

2 editions published in 1996 in Catalan and held by 6 WorldCat member libraries worldwide

Fars de l'islam : antigues alimares d'al-Andalus : primeres jornades científiques : actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006 by Jornades Científiques Ocorde( Book )

1 edition published in 2008 in Catalan and held by 4 WorldCat member libraries worldwide

Autores hispanos de la literatura latina clásica by Jornada Docente de filologia latina( Book )

1 edition published in 2011 in Spanish and held by 4 WorldCat member libraries worldwide

La Poesia llatina dels Països Catalans : segles X-XX : antologia by Jaume Medina( Book )

1 edition published in 1996 in Latin and held by 4 WorldCat member libraries worldwide

Descripción y evolución de las fases de carbonato cálcico presentes en los enlucidos de cal en pasta pintados al fresco by Luciana Pocostales Plaza( Book )

2 editions published between 2015 and 2016 in Spanish and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

La técnica al fresco, ejecutada con cal en pasta como material conglomerante, ha sido utilizada desde hace miles de años. No obstante, los procesos físico-químicos y cristalográficos que hacen posible la pintura al fresco han sido descritos de manera generalista como parte del proceso de carbonatación del propio enlucido. Al aproximarse a la técnica desde el punto de vista del pintor-estucador, se observa que la evolución del film superficial del fresco durante las horas del periodo de ejecución -periodo de entre 0-20 horas, aproximadamente- no es correlacionable con la evolución de los estratos que conforman el enlucido: su textura, rigidez y compacidad son particulares. El motivo de esta tesis es investigar la formación y desarrollo de este film superficial. Para ello se ha recurrido a la caracterización de pinturas al fresco antiguas del periodo romano y románico y se han comparado con probetas experimentales de fresco. Mediante este proceso se ha observado la presencia de un film de aspecto geliforme en el conjunto de pinturas caracterizadas, tanto en las antiguas como en las probetas experimentales. Para la caracterización, estudio de la formación y evolución de este film geliforme se ha realizado un conjunto de probetas experimentales de fresco que han sido estudiadas pormenorizadamente durante un intervalo temporal de 0-24 horas. Además, se han incluido muestras de días, meses y años con el objetivo de evaluar la evolución de este film en el tiempo. La caracterización y observación de este film ha sido llevado a cabo mediante diversas técnicas analíticas: POM (microscopio óptico petrográfico), contaje y medición de partículas mediante tratamiento de imagen mediante el programa IMAGEJ, SEM-EDS(microscopio electrónico de barrido con análisis de rayos X) y FT-IR (espectroscopia infrarroja por transformada de Fourrier). Cabe destacar que para el desarrollo de esta investigación se ha optimizado en sistema de extracción y embutición de muestras. Esta optimización se ha considerado novedosa y ha conllevado la obtención de una patente de procedimiento. Las conclusiones indican que sobre la superficie de un enlucido/reenlucido pintado al fresco se desarrolla un gel amorfo compuesto por carbonato cálcico. Bajo este gel se sitúa una interfase en la que se desarrollan crecimientos cristalinos específicos, generados por una velocidad de crecimiento acelerada debido a una fuerte saturación, con fenómenos split growth. Esto es debido a la rápida evaporación del film acuoso creado durante la ejecución del fresco. Por debajo de esta interfase se encuentra la superficie del enlucido/reenlucido que aporta substancias y partículas que transforman rápidamente la composición y evolución del film, que adquiere en poco tiempo la naturaleza de una dispersión coloidal. La descripción y evolución de este film-gel tiene implicaciones en el campo de la investigación de la pintura al fresco, la investigación de la cal en pasta como material conglomerante y las metodologías de conservación y restauración de pinturas al fresco y pinturas murales en base a cal
Homenatge a Eduard Valentí i Fiol( Book )

1 edition published in 2015 in Catalan and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

El diálogo de la fe con el sultán de los turcos by Georgiōs Amoiroutzēs( Book )

1 edition published in 2000 in Spanish and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

Michel Butor y la antigüedad by Wolfgang Hübner( Book )

1 edition published in 1998 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Ontologie divergenti : uno studio sul sincretismo metafisico di Gundisalvi by Nicola Polloni( Book )

2 editions published in 2015 in Italian and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

[Continuació del resum] 3. The Ontological Composition of Creatural Being The third chapter of this dissertation concerns the ontological composition of creatures' being and its primary feature: the universal hylomorphism. Gundissalinus received this fundamental doctrine from Ibn Gabirol's Fons vitae, and his strong adherence to this doctrine is found throughout his works. Albeit Gundissalinus' reception of the hylomorphic composition of spiritual substances, he shows a progressive criticism of some of the features that accompany the Gabirolian doctrine. In the De processione mundi, Gundissalinus abandons the idea of the circular functionality of matter and forms, used by Ibn Gabirol in his explanation of the various levels of reality's genesis. Gundissalinus' rejection of this feature is related to his attempt to overcome the problem, directly implied by the circular functionality, of the functional and non-intrinsic determination of the two ontological constituents, upon which every level of reality is based on a «materialization» of form and a «formalization» of matter. This change of perspective in Gundissalinus' reflection is due to an overall problematization of his previous positions on ontology - as expressed in the De unitate and the De anima - that operates through the reading of and the adhesion to some Avicennian theories, which are extremely divergent from Ibn Gabirol's. The doctrine of necessary and possible being also plays a key role in the thematization of creatural being. Gundissalinus interprets the hylomorphic composition as directly related to the intimate and intrinsic possibility of being proper of matter and form before their mutual union and the actual necessity per aliud of the hylomorphic composition. As for the treatment of God's ontology, this peculiar hermeneutics - the core of Gundissalinus' ontology - is taken from al-Ghazali's and Ibn Daud's positions on spiritual substances. As stated in the treatises of these two authors, the being of spiritual substances is composed by something analogous, but not coincident, with matter and form, i.e., the possibility and the mediated necessity of their being. Ibn Daud's influence appears particularly strong here, as in his philosophical treatise the Jewish philosopher harshly attacks the very fundaments of Ibn Gabirol's ontology, pointing out six main theoretical mistakes that supposedly deprive Ibn Gabirol's outcomes of any philosophical reliability. Curiously, a response to this attack is found in Gundissalinus' De processione, another attestation of Ibn Daud's leverage towards his Toledan colleague. Thierry of Chartres also broaches the problem of spiritual substances' composition. In the Commentum to Boethius' De arithmetica, Thierry provides a peculiar solution that views composition of spiritual substances as made of identity and difference, while the corporeal substances consist of matter and form. However, it is likely that Thierry was not satisfied by this solution, since the problem is not further analyzed in his subsequent works, apart from a synthetic reference in the Glosa, where the Chartrean master proposes a composition of spiritual substances made of pseudo-matter and form, a similar position to those of al-Ghazali and Ibn Daud. The analysis of Gundissalinus' and Thierry's positions shows not only the similarity of approach, but also the Gundissalinus' effort to solve Thierry's unsuitable solution to the composition of spiritual substances, an effort based on the de-corporeization of matter, through which a universal hylomorphism can be affirmed without entailing the corporeity of spiritual creatures. A different answer to this same question can be found in Hermann of Carinthia's De essentiis, one of Gundissalinus' major sources. While it is possible to underline many doctrinal similarities with Gundissalinus' metaphysics, Hermann remains grounded on Timaeus' cosmology, and even where a universal hylomorphism can be supposed, it is unconscious on the part of Hermann himself. Indeed, the context of his analysis of matter and form is far from Gundissalinus', exactly for his Platonic context and his astronomical interest. This becomes particularly evident through the doctrinal and textual examination of Calcidius' commentary on Timaeus, which shows how far apart Calcidius' and Gundissalinus' perspectives are. Even when a cursory presence of the Commentarius can be seen in Gundissalinus' texts, it is always mediated, mainly by Thierry, Hermann, and William of Conches. The chapter closes with a theoretical analysis of William's hylomorphism, which displays differences between Gundissalinus and the Chartrean master on creatural ontology. Indeed, William rejects all possibility of a spiritual composition of matter and form, as well as a potential state of the form before its union with matter. Nonetheless, the speculative distance established by this comparative analysis is diluted by Gundissalinus' direct quote of a passage from William's Glosae super Platonem
Introducció al pensament clàssic by Manuel Balasch i Recort( Book )

1 edition published in 1996 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El Regiment de prínceps de Gil de Roma traduït per Arnau Estanyol tradició manuscrita i edició textual by Josep-Andreu Pérez i Mingorance( Book )

2 editions published between 2014 and 2015 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El Regiment dels prínceps, de Gil de Roma, no ha estat mai gaire estudiat. Nosaltres afrontem l'edició textual de la traducció catalana del Regiment dels prínceps, del segle XIV, de notable tradició i que gaudí de gran difusió en el nostre entorn. Sobre el traductor del text al català, Arnau Estanyol, creiem que aquesta vegada en clarificarem l'adscripció, tant en el temps com en l'espai, sense deixar-lo en la mera referència al manuscrit de l'Escorial. Estanyol fou un religiós carmelità amb una bona formació, que passà el temps entre l'Estudi Generals de Girona i el de Lleida. Un home que a més tingué la cultura suficient per abordar un text difícil i aclarir algunes qüestions de vocabulari difícil a l'època en la seva famosa Explanació d'alguns vocables obscurs. Sobre els manuscrits, tres han arribat a l'actualitat, hem fet una bona descripció i un treball profund de filiació i datació, quedant clara la importància del text. El text ha estat editat seguint tots el criteris moderns d'edició, puntuació i ortografia, tot respectant les característiques d'un text de la seva època i seguint les normes de Els Nostres Clàssic i de l'IEC. El Regiment dels prínceps va ser escrit amb la intenció d'educar el fill de Felip III, dit l'Ardit, Felip, futur rei de França, dit el Bell, per d'ensenyar els principis elementals de l'època: la monàstica, l'economia i la política. Gil de Roma s'acosta a coses que sorprenen, fent discursos sobre el caràcter del príncep aprofundint en la psicologia humana. El Regiment aborda un tema fonamental, que és el poder del rei, per a Gil de Roma no està deslligat de la seva essència divina. Quin és el poder per sobre del poder? El rei, el Papa? Gil de Roma no enfronta aquests dos poders; tots els poders es reconeixen en un sol agent, que és Déu; una idea que, com sabem, també va prendre Francesc Eiximenis. Gil de Roma té una dimensió humana que no és fàcil de trobar en el món medieval, i tampoc en ell mateix, que en altres obres no és gens compassiu ni caritatiu envers el sexe contrari. No el podríem catalogar de «feminista», ni de bon tros -sap molt bé quin és el paper de cadascú en la seva societat-, però si que té una perspectiva diferent quant a l'educació dels qui són a prop del príncep. De vegades l'autor ens aproxima a les teories sofistes, que tan ressò tenen en la psicologia del caràcter actual. Parla d'Al-Farabi, i ens preguntem si l'erudit no devia conèixer més que no pensem aquesta filosofia, la psicologia del caràcter. Què fascinà Jaume d'Urgell i altres prínceps del seu temps per què aquesta obra tingués tanta difusió? Probablement el títol mateix -un regiment de prínceps devia captivar tota la noblesa de l'època
Convenit internacional( )

in Multiple languages and held by 1 WorldCat member library worldwide

Escrivans a Vallès. Segles X i XI by Robert Baró( )

1 edition published in 2020 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori.Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement.Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits
Origen i formació d'un monestir femení Pedralbes al segle XIV, 1327-1411 by Anna Castellano i Tresserra( Book )

1 edition published in 1996 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

Latin translation of the Qur'ān (1518/1621) commissioned by Egidio da Viterbo : critical edition and introductory study by Katarzyna K Starczewska( )

1 edition published in 2015 in English and held by 1 WorldCat member library worldwide

Este documento contiene la edición crítica, estudio e índices de la traducción latina del Corán preparada para el cardenal italiano Egidio de Viterbo (c. 1465 - 1532). El texto fue traducido por primera vez en 1518 aunque su copia completa y corregida data del año 1621. El estudio preliminar, que constituye la primera parte de la introducción, incluye una sinopsis de las traducciones conocidas del Corán al latín, una edición del prólogo a uno de los manuscritos, presentación de las personas históricas involucradas intelectualmente en la elaboración y estudio de esta traducción y también un estudio de algunas glosas. La segunda parte del estudio de la introducción está dedicada a los manuscritos y a las normas de edición, y profundiza en el problema de la transmisión del texto. La edición crítica está fijada a partir de los dos manuscritos conservados, Cambridge ms. Mm. v. 26 (C) y Milán ms. D 100 inf. (M). El material editado ha requerido la lectura de 936 folios en total, que han sido editados en 708 páginas. El aparato crítico recoge los variantes entre C y M, correcciones y aclaraciones añadidas entre líneas en ambos manuscritos, correcciones y anotaciones añadidas por la segunda mano de C y algunas glosas de carácter filológico o cultural relacionadas con la traducción. Los índices elaborados en base a la edición latina recogen nombres propios y palabras redactadas también en idiomas que no sean latín. Estos índices están divididos en cuatro listas: los nombres propios (Index nominum personarum, locorum et rerum), las palabras árabes (Index verborum arabicorum), las palabras griegas (Index verborum graecorum) y las palabras hebreas (Index verborum hebraeorum)
El Tractatus de venenis de Pietro d'Abano : estudio preliminar, edición crítica y traducción by A Aguilera Felipe( )

1 edition published in 2018 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

En este trabajo se presenta la primera edición crítica, acompañada de una traducción al castellano, del Tractatus de uenenis de Pietro d'Abano (ca. 1250-ca. 1316), un pequeño manual sobre toxicología en la que se exponen diferentes sustancias venenosas acompañadas de los síntomas que provocan en el cuerpo humano y los tratamientos adecuados para combatirlas. Asimismo, a modo de introducción a la edición, se ha llevado a cabo un estudio preliminar en el que, por una parte, se intenta arrojar más luz en torno a la figura del autor, cuyos detalles biográficos han sido objeto de numerosas interpretaciones a causa de la falta de un estudio crítico, y a su producción literaria; por otra, se presenta un análisis tanto del contenido, la forma y la pervivencia del tratado como de los pasos previos que se han llevado a cabo para realizar la edición crítica, haciendo especial hincapié en la amplia tradición de testimonios conservados
 
moreShow More Titles
fewerShow Fewer Titles
Audience Level
0
Audience Level
1
  Kids General Special  
Audience level: 0.82 (from 0.63 for Convenit s ... to 0.99 for Descripcio ...)

Alternative Names
Autonomous University of Barcelona Department of Antiquity Sciences and the Middle Ages

Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana

Departamento de Ciéncias de la Antigüedad y de la Edad Media

Grup de Recerca Ocorde

Universitat autònoma de Barcelona. Departament Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona Departamento de Ciéncias de la Antigüedad y de la Edad Media

Universitat Autònoma de Barcelona Facultad de Filosofía y Letras Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana

Universitat Autònoma de Barcelona Facultad de Filosofía y Letras Departamento de Ciéncias de la Antigüedad y de la Edad Media

Languages