WorldCat Identities

Universitat de Barcelona Departament de Química Inorgànica

Overview
Works: 162 works in 226 publications in 3 languages and 223 library holdings
Classifications: QD45,
Publication Timeline
.
Most widely held works by Universitat de Barcelona
Química general i inorgànica : pràctiques de laboratori( Book )

2 editions published between 1994 and 1995 in Catalan and held by 8 WorldCat member libraries worldwide

Experimentació en química inorgànica( Book )

4 editions published between 1995 and 2007 in Catalan and held by 7 WorldCat member libraries worldwide

Experimentació avançada en química inorgànica( Book )

3 editions published between 1997 and 2003 in Catalan and held by 4 WorldCat member libraries worldwide

Interacciones débiles en estado sólido by Eliseo Ruiz Sabín( Book )

3 editions published between 1993 and 2010 in Spanish and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

Preparación y ciclopaladación de bases de Schiff derivadas del ferroceno by Ramón Bosque Pueyo( Book )

3 editions published between 1994 and 2009 in Spanish and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

Compuestos de coordinación derivados de 4,5-dimercapto-1, 3-ditiol-2-tiona 4,5-dimercapto-1,3-ditiol-2-ona y [delta] 2,2'-bis (5-ceto-1,3,4,6,tetratiapentaleno : estudio de su conductividad eléctrica by Ramón Vicente Castillo( )

2 editions published between 1985 and 2019 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

"El objetivo de esta Tesis es la síntesis, caracterización y estudio de polímeros mono- y bidimensionales de alta conductividad eléctrica derivados de bis(ditiolato)metalatos o tetratiolatos. Para ello se han escogido ligandos sulfurados con alto número de átomos de S que permitan interaccciones fuertes entre ellos. Por otra parte, para una mejor comprensión de la relación conductividad- estructura también se ha procedido al estudio de diversos compuestos mono o dinucleares discretos, obtenidos con tales ligandos. Finalmente, se ha iniciado el estudio de compuestos mixtos planares con un ditiolato y un ligando aminado plano, habiéndose escogido para tal estudio el ligando nitrogenado 2,2'-bipiridilo. En todos los casos se ha procedido al estudio con los cationes Ni(II), Pd(II),Pt(II) , Au(III) y Cu(II) de gran tendencia a la coordinación planocuadrada." -- TDX
Compostos polinuclears de coure i manganès amb lligands oxima : estudi magnètic by Beatriz Cordero Crespo( Book )

2 editions published between 2012 and 2013 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El treball que es presenta es basa en la síntesi i estudi estructural i magnètic de compostos polinuclears de coure i manganès amb lligands de tipus oxima. L'objectiu dels compostos de coure és l'estudi magnètic a baixa temperatura de sistemes de diverses nuclearitats basats en el triangle Cu3. En el cas dels compostos de manganès, l'objectiu és la síntesi de sistemes que presentin comportament d'imant unimolecular (o S07). En aquest treball s'han emprat majoritàriament lligands tipus oxima, en les seves formes piridil, pirazil i saliciloxima. Tant per al manganès com per al coure, els compostos obtinguts tenen forma majoritàriament triangular. En la majoria dels casos els lligands oxima ocupen posicions equatorials del triangle, tant per al coure com per al manganès. S'han obtingut nombrosos compostos basats Cu3 amb diferents nuclearitats (Cu3, Cu6) i dimensionalitats (compostos mono, bi i tridimensionals). S'ha realitzat un anàlisi magnètic de 2-300 K trobant una relació magneto-estructural que determina que com més petita sigui la distància entre el pla Cu3 i l'oxigen central, més antiferromagnètic serà el valor de l'acoblament magnètic (J). Tanmateix, també s'ha comprovat com es pot tenir cert control sobre la dimensionalitat dels sistemes segons el nombre i la posició dels àtoms donadors de densitat electrònica del lligand utilitzat a la síntesi. Cal destacar sobretot el paper del lligand pirazina ja que la presència d'un segon nitrogen a l'anell aromàtic possibilita la coordinació amb una molècula contigua. D'aquesta manera s'aconsegueixen sistemes de dimensionalitat més elevada. Un dels sistemes obtinguts consta d'una xarxa de dinuclears de coure formats al voltant d'un triangle de coure que fa de plantilla. L'estudi magnètic d'aquests compostos inclou les anomenades Interaccions Antisimètriques, emprant una equació exposada recentment i que permet ajustar amb èxit la susceptibilitat magnètica a baixa temperatura. També s'observa com aquesta interacció també té incidència en la mesura d'EPR on s'observa l'aparició de noves bandes que obliguen a distingir entre una g paral·lela i un altra g perpendicular. Sis dels compostos de manganès obtinguts compleixen tots els requisits necessaris per a presentar comportament d'imant unimolecular; espín elevat, anisotropia magnètica i absència d'interaccions intermoleculars. Aquests paràmetres seran també els que determinin la força del caràcter S07, encara que no és possible sistematitzar el seu comportament. L'estructura de tots sis compostos es basa en un triangle de manganesos (III) que tenen els eixos Jahn-Teller paral·lels. Això determina la nuclearitat dels compostos segons si contenen un, dos o quatre triangles. La interacció entre els triangles és ferromagnètica, el que determinarà que l'estat fonamental de l'espín sigui elevat. Els compostos amb estats fonamentals petits (S=2) no presenten comportament de S07. Per altra banda, altres compostos amb estats fonamentals superiors (S=4 i S=11 respectivament) tampoc no es comporten com a imants unimoleculars. Això és degut a l'existència d'interaccions intermoleculars fortes i a la combinació d'aquestes interaccions amb el fet que els eixos Jahn-Teller no es trobin ben alineats, cancel·lant d'aquesta manera els moments magnètics i l'anisotropia magnètica uniaxial de la molècula. Dins els compostos que sí que presenten comportament d'S07 també podem trobar comportaments diferents. El caràcter S07 més marcat el trobem en el compost format per quatre triangles de manganès (Mn12), amb un estat fonamental elevat (S=8), una D considerable i interaccions intermoleculars no gaire significatives. També s'hi troben compostos que encara que tenen un estat fonamental elevat, es comporten com a imants febles degut a la presència d'interaccions intermoleculars, eixos Jahn-Teller no paral·lels o els dos factors al mateix temps. Per últim i de manera residual també s'han obtingut altre tipus de compostos emprant el lligand pentaeritritol, amb el qual s'ha obtingut un Mn12 que presenta caràcter S07, i lligands carboxilat
Compostos polinuclears de manganès mimètics d'enzims redox. Inserció en suports mesoestructurats. Estudi de les propietats magnètiques i catalítiques by Beltzane Garcia i Cirera( Book )

2 editions published in 2016 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Els organismes aerobis, com a subproducte del metabolisme, produeixen espècies reduïdes d'oxigen (ROS) de manera incompleta com: el radical superòxid (01, el peròxid d'hidrogen (H202) o el radical hidroxil (*OH), entre d'altres. Malgrat que les ROS tenen un paper essencial en l'organisme, una sobreproducció de ROS en l'organisme pot generar estrès oxidatiu. Aquest, sol estar associat a malalties degeneratives com l'Alzheimer, el Parkinson, l'esclerosi lateral amiotròfica, l'esclerosi múltiple o el càncer i a processos d'envelliment. Tot i així, el cos té certs mecanismes de defensa per controlar la homeòstasi de les ROS. Un d'aquests mecanismes són les catalases que s'encarreguen de desproporcionar el H2O2 en O2 i H2O. En el grup de Models en Bioinorgànica es sintetitzen compostos mimètics del centre actiu de les catalases de manganès que es troben en alguns bacteris. Aquests compostos mimètics són compostos dinuclears de Mn(III) de fórmula general [{Mn(L)(NN)}2(1.1-0)(1.1-n-RC6H4C00)2]X2. Els compostos sintetitzats en aquest treball consten de NN (Iligand bidentat) = 1,1 0-fenantrolina (phen) o 2,2'-bipiridina (bpy), X = perclorat (C104-) o nitrat (NO3-), L (posició làbil) = molècules de dissolvent o contra-anió i n-R (carboxilat pont) on R = Br o Me i n = 2, 3 o 4. A part de testar l'activitat catalítica dels compostos també s'estudien les propietats magnètiques. Els compostos dinuclears de manganès(III) poden presentar acoblaments magnètics tant del tipus ferromagnètic com antiferromagnètic depenent del Iligand carboxilat pont i dels paràmetres estructurals. Aquests compostos, en general, tenen un octàedre de coordinació més aviat allargat en la direcció del Iligand làbil (o eix Jahn-Teller) i per tant a l'hora d'ajustar-los ha estat necessari introduir altres paràmetres que tenen en compte l'anisotropia de l'ió Mn(III) (DM„ i EMn). Mitjançant càlculs teòrics s'ha pogut relacionar el signe d'aquests paràmetres amb la distorsió de l'octàedre. Per altra banda, a través de les correlacions magneto-estructurals s'ha intentat buscar una tendència general entre els factors estructurals dels compostos aquí estudiats i el tipus d'acoblament magnètic. També s'ha estudiat les propietats magnètiques de sistemes de Mn(II) (carboxilats de manganès (Mn(n-RC6H4C00)2) i compostos hexanuclears de valència mixta Mn(II)- Mn(III) de formula [Mn6(1.14-0)2(1.1-n-RC6H4C00)10(L)4] on en ambdós casos on R = Br o Me i n = 2, 3 i 4). Els primers són sistemes estesos de diferent nuclearitat. Tots ells presenten interaccions febles i el caràcter magnètic dependrà dels modes de coordinació del Iligand pont. D'altra banda, tots els compostos hexanuclears presenten un acoblament magnètic de tipus antiferromagnètic fort i sembla que el fet de canviar els Iligands no afecta a la interacció magnètica
Disseny, síntesi i estudi d'entitats supramoleculars de Au, Pd i Pt by Albert Gutierrez i Currius( )

2 editions published between 2009 and 2018 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El objetivo de esta tesis doctoral es la síntesis y caracterización de metelomacrociclos supramoleculares con diferentes propiedades y aplicaciones. Para obtener estas entidades supramoleculares se han utilizado como aceptores compuestos planocuadrados de paladio y platino con diferentes ligandos bidentados bloqueando dos posiciones de coordinación. Los bloques donadores utilizados son subunidades diseñadas con el objetivo de obtener metalomacrociclos homo y heterometálicos. Los polígonos moleculares homometálicos se han formado mediante el autoensamblaje de centros metálicos planocuadrados y subunidades piridínicas orgánicas lineales o angulares. Los metalomacrociclos heterometálicos obtenidos se hen autoensamblado a partir de compuestos de paladio y platino y subunidades flexibles polinucleares de Au(I) con el grupo 4-tetrafluorofenilpiridina terminal o subunidades angulares de Pd con el ligando (3-2-Me-C3H4) y piridinas terminales. La gran variedad de supramoléculas obtenidas ofrece la posobilidad de utilizarlas en campos tan diversos como son los sensores fotofísicos y los procesos catalíticos y así ampliar el conocimiento y aplicaciones de la química supramolecular
Síntesi i caracterització de compostos polinuclears derivats de lligands fosfonats amb cations paramagnètics 3D : estudi magnètic by Saskia Speed Castro( Book )

2 editions published between 2013 and 2014 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

L'inici de la utilització d'àcids R-fosfònics en la síntesi de compostos de metalls de transició està relacionat amb el descobriment als anys 40 del segle passat dels àcids aminofosfònics en organismes vius, com l'àcid 2-aminoetilfosfònic en anèmones de mar. Posteriorment, es va reconèixer el potencial dels R-fosfonats com a mimètics dels fosfats naturals. La substitució de l'oxigen que connecta la part orgànica dels fosfats per un carboni als R-fosfonats dóna lloc a que aquests últims siguin químicament més estables i resistents al trencament per hidròlisi enzimàtica. La forta relació estructural amb compostos naturals, juntament amb l'alta estabilitat i baixa toxicitat, fa que els R-fosfonats puguin actuar com a antimetabòlits i els permet competir pels centres actius d'enzims o receptors cel·lulars. Els diversos usos dels R-fosfonats en sistemes biològics es deuen a les seves característiques combinades: geometria tetraèdrica, habilitat per a formar interaccions electrostàtiques i ponts d'hidrogen, i a la seva capacitat per enllaçar-se a diversos ions metàl·lics. La recent expansió en la química de coordinació d'organofosfonats metàl·lics ha estat estimulada per les seves aplicacions en absorció, catàlisi i suports catalítics, bescanvi d'ions, sensors i medicaments (en els últims 10 anys s'han descobert nous agents terapèutics per diverses malalties tals com la diabetis, asma, inflamació, insuficiència cardíaca, càncer, malària i VIH). Els tipus estructurals trobats als derivats metàl·lics dels organofosfonats són molt variats i estan representats per complexos de coordinació mononuclears, clústers moleculars, materials monodimensionals, fases bidimensionals, i xarxes tridimensionals. Alguns metal·loorganofosfonats han ajudat a entendre fenòmens magnètics tals com l'spin canting, l'anisotropia, dinàmiques de relaxació i transicions magnètiques induïdes per camp. Per tal d'obtenir compostos moleculars derivats d'organofosfonats es segueixen diverses estratègies: el mètode solvotermal, el mètode de l'eliminació de l'alquil, el mètode de l'àcid organofosfònic voluminós, el mètode del lligand auxiliar o co-lligand i el mètode d'expansió del clúster. Per al desenvolument d'aquesta tesi s'han seguit tres d'aquests mètodes. El primer mètode consisteix en la utilització d'un lligand organofosfonat voluminós. Amb aquesta finalitat s'han utilitzat: l'àcid metilfosfònic, l'àcid etilfosfònic, l'àcid fenilfosfònic, l'àcid fosfonoacètic, l'àcid 3-fosfonopropiònic i l'àcid tert-butilfosfònic. Amb aquesta familia de lligands s'han obtingut diverses families de compostos polinuclears de coure i manganès. El segon mètode consisteix en utilitzar lligands auxiliars per tal d'ocupar algunes de les posicions de coordinació del metall i evitar la seva polimerització. Els lligands auxiliars utilitzats són de diferents tipus: un aminoalcohol (1,3-bis(dimetilamino)-2-propanol), cetona (di(2-piridil)cetona), cetoxima (di-2-piridiletoxima) i de tipus heterocíclics N-donadors (derivats de la 2,2'-bipiridina i de la 1,10-fenantrolina). El tercer mètode consisteix en partir d'un complex precursor i fer-lo reaccionar amb el lligands desitjats per tal d'augmentar la seva nuclearitat. Per tal de seguir aquesta estratègia es van sintetitzar un complexes trinuclears de valència mixta de MnII/MnIII, aquests complexes posteriorment es fan reaccionar amb àcids fosfònics o fosfínics i s'obtenen complexes hexanuclears de MnIII. Una vegada obtinguts els compostos es procedeix a la seva caracterització: resolució estructural a partir de difracció de raigs X sobre monocristall, espectre d'infraroig, anàlisi elemental i mesures magnètiques. Una vegada es tenen totes aquestes dades es procedeix a fer relacions magneto-estructurals
Transporte cuántico y magnetismo en sistemas inorgánicos un estudio computacional by Daniel Alejandro Aravena Ponce( Book )

2 editions published between 2013 and 2014 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

En esta tesis doctoral se presentan estudios computacionales basados en métodos de estructura electrónica de propiedades magnéticas en sistemas inorgánicos moleculares y extendidos. La primera sección incluye un trabajo sobre transporte electrónico a través de uniones moleculares constituidas por complejos de transición, se empleó la metodología de las funciones de Green fuera del equilibrio en combinación con cálculos basados en la teoría del funcional de la densidad (NEGF+DFT). En el artículo se analizaron las propiedades de transporte electrónico polarizado de espín a través de un compuesto con transición de espín de hierro(II). El segundo bloque está compuesto por tres trabajos acerca de la modulación de las propiedades de transición de espín en redes metalo-orgánicas porosas tipo clatrato de Hofmann. Los estudios teóricos fueron realizados mediante cálculos DFT periódicos. Se analizó la red {[FeII(pirazina)][PtII(CN)4]} en presencia de diferentes moléculas pequeñas (disulfuro de carbono, dióxido de azufre, tiourea, tiofeno, pirrol, furano, pirazina y yodo). Las distorsiones geométricas calculadas para la red en presencia de las diferentes moléculas huésped fueron comparadas con las estructuras determinadas mediante difracción de rayos X. Las modificaciones en la temperatura experimental de transición de espín fueron comparadas con los cambios en energía electrónica calculados. La naturaleza de las interacciones huésped-anfitrión fue estudiada a través del cálculo de energías de interacción y análisis de la densidad de estados (curvas COD). El tercer bloque trata sobre propiedades magnéticas en compuestos de coordinación de lantánidos. Los estudios teóricos fueron realizados mediante cálculos CASSCF+RASSI. En el primer trabajo se investigó un grupo de veinte compuestos mononucleares de disprosio(III) que presentan comportamiento de imán unimolecular (S03), S03 inducido por campo o ausencia de este comportamiento. Las propiedades magnéticas calculadas comparadas con información experimental. El efecto del entorno de coordinación en las propiedades S03 fue estudiado mediante medidas continuas de forma y cálculos CASSCF+RASSI en estructuras modelo, a partir de esta información se sugirieron la condiciones que favorecen el comportamiento S03. En los otros trabajos de este bloque se investigan las propiedades magnéticas de compuestos polinucleares de lantánidos a través de cálculos CASSCF+RASSI y ajustes de constantes de acoplamiento mediante el modelo de Lines, se discutió acerca del papel de la anisotropía magnética en el comportamiento S03 y de las contribuciones de intercambio y dipolar en la interacción entre centros magnéticos. En la cuarta sección se presentan tres artículos sobre interacciones de intercambio en complejos polinucleares de metales de transición y lantánidos estudiados a través de métodos DFT (aproximación Broken Symmetry), las propiedades magnéticas de los compuestos (curvas de magnetización y susceptibilidad) fueron simuladas a través de la diagonalización del Hamiltoniano de Heisenberg-Dirac-Van Vleck y métodos de Monte Carlo cuántico. El primer artículo trata de las propiedades magnetocalóricas de compuestos polinucleares de gadolinio con metales de transición. El signo y la magnitud de las constantes de acoplamiento calculadas fueron comparados con los valores ajustados a datos experimentales y relacionados con la geometría y coordinación de los caminos de intercambio. El efecto de las interacciones de intercambio respecto a las propiedades magnetocalóricas de los compuestos fue evaluada a través del cálculo de la variación de la entropía magnética. Finalmente, las condiciones que favorecen la aparición de un efecto magnetocalórico pronunciado fueron discutidas. En el segundo y tercer trabajo se comparan las propiedades magnéticas experimentales y calculadas de un complejo de cobre y otro de hierro. Las constantes de acoplamiento fueron analizadas en función la geometría y tipo de grupos puente a través de correlaciones magnetoestructurales conocidas
Disseny i síntesi de lligands i complexos de platí i estudi de la seva activitat antitumoral by Jordi de Mier Vinué( Book )

2 editions published in 2007 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Factores estéricos en reacciones de substitución con complejos aminados de metales de transición by Elisa Rodríguez Frías( )

3 editions published between 2001 and 2002 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Química inorgànica, pràctiques de laboratori( Book )

2 editions published between 2002 and 2005 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Metal·locicles poligonals i clústers metàl·lics by Laura Rodríguez Raurell( )

2 editions published between 2003 and 2005 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Design, synthesis and study of coordination complexes for quantum computing by David Aguilà Avilés( Book )

2 editions published in 2013 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Compostos moleculars mixtos d'ions del bloc f i d estudi del comportament magnètic by Albert Figuerola i Silvestre( )

2 editions published between 2005 and 2006 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Síntesi i reactivitat de fosfaniquelacicles by David Panyella i Costa( Book )

3 editions published between 1993 and 1994 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Dendrímeros carbosilano funcionalizados en la periferia con una o dos capas metálicas by Inmaculada Angurell Purroy( )

2 editions published between 2005 and 2019 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

El trabajo que se presenta se enmarca dentro de la química de los metalodendrímeros. El interés por el estudio de la química de estas macromoléculas ha crecido mucho en los últimos años debido a sus potenciales aplicaciones en campos como el de la catálisis, la electroquímica, la fotoquímica o el magnetismo. En este trabajo se han sintetizado dendrímeros con esqueleto carbosilano funcionalizados en la periferia con grupos -PPh2. La capacidad de este grupo de coordinar una gran variedad de metales de transición ha permitido la obtención de metalodendrímeros de rodio, iridio y retenio de primera y de tercera generación. Además, se han ensayado las propiedades catalíticas de estos compuestos en procesos de catálisis homogénea. Concretamente, los metalodendrímeros de rodio resultaron ser catalizadores activos del proceso de hidrogenación catalítica del 1-hexeno mientras que los de rutenio se ensayaron como catalizadores en el proceso de transferencia de hidrogeno del 2-propanol a la ciclohexanona y se obtuvieron buenos resultados en términos de actividad. Asimismo, se han sintetizado dendrímeros funcionalizados en la periferia con dos capas metálicas. El interés en la obtención de este tipo de sistemas con diferentes metales en la misma estructura dendrítica recae en su posible aplicación en procesos de catálisis en cascada. La estrategia utilizada para la obtención de este tipo de sistemas ha consistido en modificar la periferia de dendrímeros funcionalizados con una primera capa metálica de rutenio (anteriormente mencionados) mediante la introducción de un ligando ditópico, como por ejemplo la 4-piridildenilfosfina. Este ligando es capaz de coordinar el centro metálico de rutenio de manera selectiva a través del nitrógeno piridínico, por lo que la función -PPh2 permanece en la periferia del dendrímero inalterada
Compuestos organometálicos plano-cuadrados de tipo [NiRR'L2] : preparación y reactividad by Mercè Rocamora Mercè( )

2 editions published between 1983 and 2019 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

"En el transcurso de los últimos años, los compuestos organometálicos han adquirido una importancia creciente dentro del campo de la Química Inorgánica, debido tanto a su interés teórico como a su utilización como catalizadores.Aunque el primer complejo organametálico de un metal de transición se conoce desde 1827 (la sal de Zeisse), no es hasta 1951, con la preparación del ferroceno, cuando adquiere un gran desarrollo la Química Organometálica, especialmente la relacionada con los metales de transición.Desde el punto de vista preparativo, el descubrimiento de los reactivos de Grignard en 1900, proporcionó compuestos intermedios, fácilmente manejables y versátiles para la síntesis orgánica y organometálica.En este Departamento se ha desarrollado durante los últimos años una línea de investigación en el campo de los compuestos organometálicos de elementos de transición, con la finalidad de aportar nuevos datos sobre la preparación y reactividad de estos compuestos. En este aspecto se han preparado compuestos plano-cuadrados del tipo [MXRL(2)] donde M es Ni, Pd o Pt, R son grupos orgánicos arílicos total o parcialmente clorados y L fosfinas terciarias o aminas aromáticas. Estos estudios comenzaron con la preparación de compuestos organometálicos de metales divalentes del grupo del níquel con ligandos neutros del tipo fosfina, y en los que el grupo orgánico era el arílico pentaclorofenilo, ya que su electronegatividad y la existencia de dos átomos de cloro en posición orto aumentaban la estabilidad de los complejos. Posteriormente, estos estudios se han ampliado con la preparación de organometálicos de otros metales de transición, otras fosfinas y aminas aromáticas y con grupos orgánicos total o parcialmente clorados. También se estudió la reactividad de todos los compuestos preparados frente al Cl(2) al HCl, y las reacciones de sustitución de los ligandos aniónicos.En cuanto a organometálicos de estequiometría [MR2L(2)], hasta el momento han sido pocos compuestos los que se han preparado. Concretamente, en esta Memoria se describe la preparación, caracterización y propiedades de compuestos organometálicos de níquel (II) de estequiometría [NiRR'L(2)]." -- TDX
 
moreShow More Titles
fewerShow Fewer Titles
Audience Level
0
Audience Level
1
  Kids General Special  
Audience level: 0.93 (from 0.80 for Química g ... to 0.97 for Síntesi i ...)

Alternative Names
Universitat de Barcelona Departamento de Química Inorgánica

Universitat de Barcelona. Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques. Departament de Química Inorgànica

Universitat de Barcelona. Facultat de Química. Departament de Química Inorgànica

Languages
Catalan (28)

Spanish (17)

English (2)