WorldCat Identities

Universitat de Barcelona Departament de Filologia Clàssica, Filologia Romànica i Filologia Semítica

Overview
Works: 13 works in 13 publications in 4 languages and 13 library holdings
Publication Timeline
.
Most widely held works by Universitat de Barcelona
Comentari referencial al cant XI de l'Odissea : un estudi de l'estètica de la poesia oral a partir de la teoria de la referencialitat tradicional by Roger Aluja( )

1 edition published in 2018 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

"En aquesta tesi doctoral es presenta un comentari estètic del cant 11 de l'Odissea a partir de la perspectiva de la referencialitat tradicional, que defensa que és en la mateixa tradició èpica— això és, en els elements tradicionals i en les connotacions immanents que cadascun d'ells tenen associades— on s'ha de cercar el punt de referència respecte del qual es construeix el joc al·lusiu, referencial, en les tradicions poètiques de naturalesa oral. Així, el comentari es basa en l''estudi d''un total de 126 elements tradicionals de diversa natura —expressions formulars, motius, escenes típiques, patrons narratius, etc.— presents en l'episodi de la Nekyia, a fi de conèixer-ne els valors immanents tradicionals, i estudiar el paper que aquestes connotacions tradicionals tenen en la composició i recepció estètiques de l'episodi. A nivell metodològic, segueix la proposta del comparatista nord-americà John Miles Foley, aplicada per l'estudiós Adrian Kelly en el seu comentari referencial del cant 8 de la Ilíada: 1) identificació i definició dels elements tradicionals del cant; 2) recollida dels passatges homèrics —i eventualment de la resta de poesia èpica grega d'època arcaica, això és dels Himnes homèrics i dels poemes del Cicle èpic— que presenten cadascun dels elements tradicionals; 3) anàlisi de l'element analitzat en tots i cadascun dels contextos en què apareix, per tal de conèixer el valor immanent que té en el si de la tradició èpica; i finalment 4) estudi dels efectes estètics que provoquen els valors immanents tradicionals en els respectius contextos que s'han pres en consideració, sobretot en les aparicions que té en l'episodi de la Nekyia. El treball s'estructura en cinc grans blocs: introducció, text amb aparat referencial, lèxic d'elements tradicionals, comentari, i conclusions. En la introducció es presenta l'objecte de la investigació, s'exposa el seu marc teòric i metodològic —la teoria de la referencialitat tradicional—, es detallen els principis estètics de la poesia oral, es descriu la importància de la Nekyia en el poema de l'Odissea, i es donen les indicacions pertinents per poder comprendre I utilitzar el lèxic i el comentari referencials. El segon apartat el compon el text del cant 11 de l'Odissea acompanyat d'un aparat referencial que relaciona el text homèric amb les entrades del lèxic d'elements tradicionals, alhora que funciona com a guia per al comentari. El tercer apartat conté el lèxic referencial amb els elements tradicionals de l'episodi, amb entrades individuals per a cadascun d'ells (més d'un centenar, en total); les entrades consten, d'una banda, de la llista dels passatges de l'èpica grega d'època arcaica en què apareix l'element i, de l'altra, de l'anàlisi del seu valor immanent i del seu ús particular en els passatges analitzats. En el quart apartat, en forma de comentari, es presenten els resultats de la investigació aplicats a l'episodi de la Nekyia, posant en relació uns elements tradicionals amb els altres i observant l'ús que el poeta fa dels seus valors immanents i com aquest ús condiciona la recepció de l'episodi per part d'una audiència coneixedora de la xarxa referencial de la tradició. Finalment, el treball es tanca amb un apartat de conclusions, centrades en tres aspectes: en primer lloc, a propòsit del que l'estudi a partir d'aquesta teoria ens pot aportar respecte de qüestions com l'estructura, les funcions i els objectius de la Nekyia no només en el context dels Apòlegs sinó també nivell de l'Odissea; en segon lloc, respecte de la metodologia utilitzada, especialment en relació amb les dificultats que planteja l'estudi del valor referencial, immanent, dels elements tradicionals, així com algunes propostes per a superar-les; i en tercer i últim lloc, a l'entorn de la relació de la teoria de la referencialitat amb altres propostes teòriques que cerquen una resposta a les mateixes qüestions, com la interformularitat, la hipertextualitat o l'art al·lusiva. El treball es completa amb un apartat de referències bibliogràfiques i amb una sèrie d'índexs (d'elements i de passatges) que han de facilitar la consulta de la investigació." -- TDX
Espectacularització seriocòmica del discurs : ironia, sàtira i paròdia a Un desheretat de Llucià de Samòsata by Lluís Gonzàlez Julià( )

1 edition published in 2019 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

"Un desheretat de Llucià de Samòsata és una declamació del gènere de les controvèrsies que posa en escena un discurs judicial fictici amb les paraules de defensa d'un jove a qui el seu pare vol desheretar per segona vegada. Aquesta obra ha estat considerada tradicionalment de poca importància dins del corpus de l'autor, com si fos un mer producte de pràctica escolar o una mostra de la seva primera producció quan encara no aportava res al món literari. Fins i tot, alguns acadèmics han dubtat de la seva autoria, al·legant que no pot pertànyer a Llucià per la seva aparent senzillesa i la pretesa manca de contingut profund. L'objectiu d'aquesta tesi, doncs, és la de demostrar el valor literari d'aquesta obra, tot analitzant-ne els trets més característics de la producció de l'autor i descrivint-ne les principals innovacions que aquest discurs va aportar al gènere.En la primera part, analitzem l'estat de la qüestió en els estudis acadèmics sobre la vida i l'obra de Llucià, així com del que s'ha publicat sobre Un desheretat. El següent capítol analitza la teoria de l'humor a l'antiguitat i es focalitza sobre l'ús de l'ironia com a recurs còmic a aquesta declamació, especialment en el desenvolupament de la relació entre el fill i la madrastra. Tot seguit, s'examinen els procediments satírics i com els utilitza Llucià per transmetre la seva habitual crítica social en contra d'una societat grecoromana que ha desnaturalitzat els vincles familiars tradicionals i es comporta mogut per la insensatesa, la cobdícia i els abusos. Finalment, s'observa com Llucià utilitza la paròdia literària per fer evolucionar un text, ja de per sí construït segons els estàndards retòrics del moment, i convertir-lo en una peça d'entreteniment interactiu amb un públic que cerca reptes intel·lectuals originals.Tots aquests components ens permetran valorar el grau de maduresa literària d'aquest text de Llucià i determinar-ne la seva importància dins del corpus de l'autor i en el conjunt del seu gènere." -- TDX
Lexicon of the Phrygian Inscriptions by Bartomeu Obrador-Cursach( )

1 edition published in 2018 in English and held by 1 WorldCat member library worldwide

Phrygian is a fragmentary Indo-European language recorded in inscriptions found mainly in central Anatolia, dated to between ca. 800 BC and the 3rd century AD. The main objective of this dissertation is to provide a comprehensive analysis of all the Phrygian words attested in these Phrygian inscriptions, using a dictionary structure. The result is an overview of the preserved Phrygian lexicon. Although the Phrygian texts are classified as belonging to one of three stages on the basis of chronology, linguistic features, script and contents (Old Phrygian, Middle Phrygian and New Phrygian), the whole lexicon has been compiled in a single dictionary. Before dealing with the main objective, a catalogue of all the known Phrygian inscriptions was created. Although the Old Phrygian inscriptions were collected by Brixhe and Lejeune (with Brixhe's supplements), other inscriptions not considered in their corpus have been included here. An editio maior of the all New Phrygian inscriptions is still lacking and a complete catalogue was needed. Our work on the Phrygian language therefore began with the compilation of this catalogue. The middle stage of Phrygian is essentially attested by a single large epitaph, well edited by Brixhe. Consequently, this dissertation also offers a catalogue of the Phrygian inscriptions on which the study of the lexicon is based. Also addressed are the value of some letters of the Phrygian alphabet, used in the first stage of the language, and the segmentation of the inscriptions which employ scriptio continua. Once these preliminary problems have been dealt with, each segmented word is analysed, under one lemma when multiple forms are attested. Together with morphological analysis and examination of context, prior studies are corroborated by the current knowledge of Phrygian, when possible. Information from other fields such as Ancient Greek, the Anatolian languages and general Indo- European studies is also considered. Indeed, the comparative method is essential in this work, although context is constantly consulted in order to avoid purely etymological speculations. Innovative, personal contributions are often given, although many words remain unexplained because of the fragmentation of the inscriptions and the noteworthy abundance of hapax. After the detailed study of each word, a short grammar is built on the basis of the lexicon; this chapter is offered as an updated introduction to the Phrygian language
Estatut epistemològic i estratègia comunicativa del mite a Plató by Jaume Aguilar( )

1 edition published in 2017 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

Encara avui es discuteix sobre la funció del mite dins l'obra platònica. Aquest treball vol oferir unes bases que ajudin a establir quin és el valor epistemològic del mite a Plató i quina estratègia comunicativa va fer servir. La forma dialògica és part d'aquesta estratègia i la correcta interpretació del mite resulta cabdal per valorar adequadament la completa posada en escena platònica. El mite és extremadament heterogeni dins de l'obra platònica. A més, Plató fou ben conscient del fet que a diversos tipus de discursos corresponen diverses tècniques de comunicació. Per aquest motiu, es va valer de diferents mecanismes per influir als seus públics, amb el desig de crear un nou gènere que s'imposés als diversos discursos de la pólis i que influís políticament. Si assumim que els diàlegs són textos literaris on el mite introdueix temes de vital importància, hem d'aclarir quin estatut epistemològic reserva Plató al mite, ja que sembla contenir un valor de veritat estretament relacionat amb la seva dimensió retòrica i amb la seva eficàcia comunicativa. Defensem també que, en ocasions, els diàlegs platònics traspassaven els límits de la seva escola. En aquests casos, recursos com els mites, on el missatge està absolutament controlat per l'emissor i el codi era compartit per la comunitat, esdevenen primordials. Encara que l'ambient de l'escola de Plató fos efectivament el que reprodueix sobretot en els seus primers diàlegs (públic restringit, mètode de pregunta-resposta), podem pensar que l'estratègia per arribar a la resta de ciutadans no fos sempre la mateixa. Per tot això, estudiem no només el mite sinó la seva relació amb la forma dialògica, amb la situació política i amb el moment històric on encara s'està assumint i assajant una nova tècnica com és l'escriptura. Ens proposem doncs adoptar una definició de "mite" vàlida per a l'obra platònica, definir quin paper juguen i quin pes atorguem a l'oral i l'escrit en la decisió de Plató d'adoptar el diàleg i de servir-se en ocasions de la contalla mítica i, finalment, aportar un marc útil per a l'estudi del mite, el seu valor epistemològic i la seva funció comunicativa dins del diàleg i d'allò que Plató entén com a filosofia
Físic e cirurgià juheu: La medicina hebrea a la Barcelona del segle XIV by Clara Álvarez Jáuregui( )

1 edition published in 2017 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

La present investigació se centra en els practicants de medicina jueus de la Barcelona del segle XIV. Aquests, físics i cirurgians en la seva majoria, van haver de fer front a un context social que anà canviant al llarg del segle, cada vegada més medicalitzat i amb una nova legislació. Degut a que estudis anteriors havien idealitzat la figura del metge jueu, s'ha fet una molt necessària revisió de la bibliografia i un nou anàlisi de la documentació ja coneguda (a més d'afegir-ne de desconeguda). De la mateixa manera, s'ha volgut comprovar i ampliar la informació que tenim sobre el Call jueu de Barcelona, per tal de comptar amb un context ben definit on emmarcar els nostres objectes d'estudi. Una de les principals tasques ha estat la de recopilar un llistat dels principals practicants d'aquest període, constatant que el seu nombre era relativament inferior al que s'havia dit fins ara. Gràcies a la dita recopilació, s'han pogut analitzar les diferències entre les diferents professions mèdiques, els canvis dins d'aquestes al llarg del segle, i les diferències entre classes socials i gènere. També s'ha analitzat tot allò que conformava a un metge jueu, des de la seva formació, fins la influència de la religió, passant pels diferents esdeveniments històrics que l'afectaren, com per exemple la Pesta Negra. D'aquesta manera, s'ha buscat entendre aquests metges com personatges funcionant dins d'una societat complexa i no al marge d'aquesta. La creació de noves lleis que regulaven l'exercici de la medicina va ser el punt d'inflexió d'aquests practicants. Degut a la nova legislació, i per tal de legitimitzar la seva pràctica, van haver de passar examinacions per aconseguir permís per exercir. Aquestes llicències mèdiques, que podien ser reials, episcopals o municipals, ens donen una informació molt valuosa sobre aquests practicants. Dins del Call trobem també altres formes assistencials, relacionades indirectament amb la medicina, com són l'Almoina i l'hospital jueus. Tot i les poques evidències documentals, s'ha pogut constatar la seva existència i l'àmplia xarxa de propietats amb la que es finançaven. Finalment, s'ha volgut aportar les transcripcions de documentació llatina que fins ara romania inèdita, i que ajuden a recuperar part del llegat dels jueus medievals catalans
El latín de Hispania a través de las inscripciones : la provincia de la Lusitania by Silvia Tantimonaco( )

1 edition published in 2017 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

"En la presente tesis doctoral se recogen y analizan los fenómenos gráfico-lingüísticos contenidos en las inscripciones latinas de la provincia de la Lusitania de fecha comprendida entre los inicios de la producción epigráfica en el área hasta la época visigoda. El objetivo es de profundizar las características del latín vulgar y tardío de este territorio en perspectiva dialectológica. La tesis se abre con unos capítulos introductorios dedicados a cuestiones de terminología y metodología. En ellos se enfrenta la cuestión de algunas definiciones problemáticas tal como "latín vulgar", "latín tardío" y "dialecto" (cap. 1); también se reflexiona sobre las potencialidades del uso de las inscripciones antiguas para la investigación lingüística, pasando reseña a las principales metodologías utilizadas en las últimas décadas con las mismas finalidades (cap. 2). Un capítulo está dedicado al problema de la definición del error lingüístico, hoy en día y en época romana (cap. 3); en otro, se presentan los fundamentos metodológicos y las principales herramientas utilizadas para la realización del presente trabajo (cap. 4). También se ofrece un encuadramiento histórico-geográfico de la provincia analizada (cap. 5), teniendo en cuenta el problema de los límites, de la ubicación de las antiguas civitates así como de la definición de los territoria antiguos, y realizando un excursus sobre el sustrato vetón y lusitano (cap. 5). A la presentación detallada de los fenómenos en forma de catálogo (cap. 6) y a la descripción de los ejemplos más dignos de atención dentro de los patrones ofrecidos por las principales gramáticas de referencia sobre el latín vulgar (cap. 7), sigue finalmente el tratamiento computerizado de los mismos por medio de las herramientas informáticas proporcionadas por el Computerized Historical Linguistic Database of Latin Inscriptions of the Imperial Age (lldb.elte.hu), a través del cual se ha llevado a cabo la recopilación de los datos contenidos en la presente tesis (cap. 8). Se exponen, pues, las conclusiones y se ofrecen, para terminar, un índice de los errores de tipo técnico registrados en el mismo corpus de inscripciones, unas imágenes y unos mapas geográficos y lingüísticos." -- TDX
Antropología del parentesco en Babilonia : estudio de los grupos consanguíneos y residenciales en el periodo paleobabilónico by Sara González Moratinos( )

1 edition published in 2018 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

"El objeto de este trabajo es la familia. Dado que la palabra "familia" abarca una gran cantidad de tipologías, hemos de decir que la familia que estudiaremos es la que compone el primer nivel de la tipología familiar, es decir, la consanguínea y corresidente. El resto de niveles familiares (grupos consanguíneos, grupo de parentesco de compromiso o clan, y tribu o comunidad) no serán tratados en este trabajo, a pesar de presentar un amplio e interesante campo de estudio. En el parentesco influyen dos principios: el matrimonio y la filiación. Ambos aspectos son harto conocidos, pero hemos realizado una aproximación desde la antropología del parentesco con el fin de determinar interesantes aspectos relacionados con la vinculación familiar. Esta vinculación familiar en textos legales, económicos y administrativos ha mostrado un grado alto de cooperación familiar entre los parientes primarios, menor entre los parientes secundarios y más escaso entre los parientes terciarios. Este tipo de documentación ha mostrado en gran medida las relaciones entre miembros varones, mientras que los textos literarios han dado otra luz a la vinculación entre sus miembros, si bien muchas relaciones son ambivalentes, pareciendo transmitir toda la complejidad de las relaciones humanas. La tipologia familiar en la Mesopotamia del periodo paleobabilónico muestra que las familias que encontraremos fuertemente representadas serán las nucleares, las fraternas y las troncales. Todas ellas en realidad se generan de un modo orgánico, como parte del ciclo natural de desarrollo de la propia dinámica familiar, por lo que estas tres tipologías se alternarán con mucha frecuencia. En cuanto a la familia polígama, aunque aparece también, se encuentra en menor medida que las tipologías citadas anteriormente. Por su parte las familias matrifocales también se encuentran, pero su situación desde el punto de vista social es difícil de determinar. En cuanto a la familia extensa, está totalmente ausente de la vida en las urbes babilónicas, al menos durante el periodo paleobabilónico. En su lugar podemos hablar de familia extensa modificada, para referirnos a una continuidad del parentesco trazado por los grupos consanguíneos. En cuanto a la familia extensa en el entorno rural, a pesar de la poca información que disponemos, podemos suponer que en las zonas agrícolas era la forma predominante de organización familiar, ya que los modelos de subsistencia, el tipo de economía y la propiedad familiar hacen que este tipo de familia sea idóneo. Las pautas de residencia son patrilocales en su mayoría. Ocasionalmente se han encontrado pautas uxori-patrilocales, neolocales y uxorilocales, que se relacionan con la formación del matrimonio y la situación económica y social del novio, así como de la familia de la novia. A nivel arqueológico las casas que se han conservado albergan las tipologías familiares más frecuentes (nucleares, fraternas y troncales), así como podemos suponer otras tipologías no corroboradas a nivel arquitectónico como las familias polígamas o las familas matrifocales. Uno de los objetivos más interesantes de este trabajo sea, probablemente, la terminología de parentesco. Los términos elementales de parentesco parecen haber desarrollado una doble terminología, una generacional o hawaiana, de uso apelativo, ya desarrollada en lengua sumeria, y una terminología sudanesa o de bifurcación colateral, de uso referencial, que se desarrollará con la llegada de la lengua acadia. Los términos atestados además están equilibrados entre el lado materno y paterno en los parientes primarios, pero a medida que nos alejamos del ego se produce un desequilibrio evidente atestándose más términos procedentes del lado paterno." -- TDX
<> by Fausto Fermín Liriano Hernández( )

1 edition published in 2019 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

El diaconat en la papirología documental grega i copta by Xavier Ma Vicens Pedret( )

1 edition published in 2018 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

L'origen i el desenvolupament de les escriptures paleohispàniques by Joan Ferrer i Jané( )

1 edition published in 2019 in English and held by 1 WorldCat member library worldwide

És unànimement acceptat que va existir una escriptura paleohispànica original, probablement adaptada de l'escriptura fenícia, que explicaria les característiques comunes de les diferents escriptures paleohispàniques. En canvi, son diverses les hipòtesis sobre el seu desenvolupament, que pretenen explicar les característiques específiques que presenten aquestes escriptures. Aquesta tesi consta de sis articles que posen de manifest diverses característiques específiques de les escriptures paleohispàniques que permeten proposar un nou model que explicaria millor com es van desenvolupar. En el primer article vaig proposar una millor definició del sistema dual de l'escriptura ibèrica nord-oriental, eliminant les dualitats a les labials per concentrar el seu ús a les oclusives dentals i velars, on tenen per funció distingir les sonores de les sordes, que són els signes marcats. En el segon article vaig justificar estadísticament l'existència d'una variant del sistema dual a la zona edetana, que afegeix a les dualitats habituals noves dualitats per a les vocals, essent el cas de la vocal e el més clar, i també per a algunes de les consonants contínues, essent el cas de la vibrant ŕ el més clar. Mentre que la nova dualitat de la sibilant pot ser interpretada en termes de sorda i sonora i la de la vibrant, en termes de simple i múltiple, en general fortis contra lenis. En el tercer article vaig identificar com a abecedaris nord-orientals un grup d'inscripcions que presentaven característiques especials. Els abecedaris duals s'identifiquen amb facilitat perquè presenten les dualitats de forma consecutiva, primer el signe complex i després el simple, mentre que els no-duals s'identifiquen entre els segments més llargs que estan formats per signes diferents i que superen el llindar que estadísticament descarta l'atzar calculat en 12 signes. En el quart article vaig identificar un sistema dual a l'escriptura ibèrica sud-oriental, que inclou les oclusives dentals i velars i també algunes consonants contínues i nasals, com a mínim n, ś i ŕ, però no les vocals. A les oclusives, el valor del sentit de la marca està invertit respecte del que passa a l'escriptura nord-oriental, de forma que el signe marcat correspon a la sonora. En el cinquè article vaig analitzar l'escriptura del sud-oest des del punt de vista combinatori, anàlisi que confirma en la major part dels casos que les propostes de consens per als valors dels signes conflictius són correctes i que, a diferència de les escriptures ibèriques, existia una sèrie de signes sil·làbics addicional a les tres sèries tradicionals, dental, velar i labial. A més, l'anàlisi de la paleografia dels signes confirma que aquesta escriptura no amaga un sistema dual com el detectat tant a l'escriptura ibèrica nord-oriental com a la sud-oriental. Finalment, en el sisè article, el més recent, he proposat un nou model genealògic per a les escriptures paleohispàniques que faci encaixar les evidències proporcionades pels altres articles i expliqui coherentment les importants diferències que hi ha entre l'escriptura ibèrica nord-oriental i la sud-oriental. El primer punt clau del nou model és la proposta de dues escriptures intermèdies entre la paleohispànica original i les escriptures documentades: la meridional original, per justificar les característiques comunes de totes les meridionals, i la nord-oriental original, amb la mateixa finalitat, per a les nord-orientals. L'altre punt clau és considerar que l'escriptura paleohispànica original només disposaria de signes sil·làbics per a tres vocals, a, e/i i o/u, però, probablement, sense cap vocal explícita. Les adaptacions posteriors són les que van crear els signes vocàlics i els signes sil·làbics addicionals: en realitzar-se de manera independent per a llengües diferents, els criteris seguits no van ser iguals i van crear les noves escriptures intermèdies
Animales salvajes en Mesopotamia : los grandes mamíferos en el tercer milenio a. C by Alexandra Lladó Santaeularia( )

1 edition published in 2020 in Spanish and held by 1 WorldCat member library worldwide

"Los animales han tenido siempre una gran repercusión en la Historia del ser humano. Durante el Paleolítico eran cazados como fuente de alimento para complementar una dieta pobre en proteínas. Más tarde, la domesticación de algunas especies fue uno de los principales motores de la revolución neolítica, convirtiéndolos en un recurso económico de gran importancia. Además de la carne y las pieles, se empezaron a explotar otros productos secundarios como la leche o la lana, y algunos animales fueron empleados como fuerza de trabajo agrícola y medio de transporte terrestre. Pese a estos cambios trascendentales, los animales salvajes siguieron teniendo una importante presencia en la sociedad. Los depredadores eran una amenaza constante para las personas y sus rebaños, mientras que los herbívoros seguían siendo cazados por necesidad o por entretenimiento.El caso de Mesopotamia no es distinto. A lo largo de toda su historia encontramos multitud de referencias a los animales salvajes tanto en las fuentes escritas como en las representaciones figurativas, demostrando que su importancia, al menos simbólica, era parecida a la de los animales domésticos. Incluso algunos de ellos tuvieron cierta trascendencia en actividades económicas.En este contexto, la presente tesis analiza la presencia de fauna salvaje en la Mesopotamia del tercer milenio a. C. y su relación con la sociedad de la época, centrándose en el caso concreto de los grandes mamíferos. Para ello, se propone un enfoque multidisciplinar que incluye el estudio de los restos faunísticos, las representaciones figurativas y las fuentes escritas (lexicográficas, literarias y administrativas), con el objetivo de tener una visión lo más completa posible sobre la situación concreta de cada una de estas especies en el periodo estudiado." -- TDX
Els hel·lenismes a la documentació llatina de la Catalunya altmedieval (segles IX-XII) : la seva relació amb els glossaris by Marta Punsola Munárriz( )

1 edition published in 2017 in Catalan and held by 1 WorldCat member library worldwide

"La documentació llatina de la Catalunya altmedieval és una rica font d'informació històrica, jurídica i lingüística, així com sobre diversos aspectes de la vida quotidiana. Un dels trets característics d'aquesta documentació és l'ús d'un llenguatge formular i d'unes estructures fixades que fan que, de vegades, la llengua dels diplomes sigui hermètica i poc donada a la innovació. Tot i això, podem observar-hi la inclusió d'un lèxic específic deutor, generalment, de la consulta de glossaris contemporanis a la redacció dels diplomes. Dins aquest lèxic específic, destaca especialment la presència d'hel·lenismes. A la present tesi doctoral oferim un corpus complet d'hel·lenismes procedents de glossaris. A través de l'estudi lingüístic d'aquests termes d'origen hel·lè, hem intentat establir qui els utilitzava, quan i on, i amb quina finalitat." -- TDX
La tipologia epigrafica delle iscrizioni ebraiche e cristiane della Sardegna e della Penisola iberica by Marianna Piras( )

1 edition published in 2017 in Italian and held by 1 WorldCat member library worldwide

"Il lavoro di ricerca si propone di tracciare un breve parallelo tra l'epigrafia ebraica e l'epigrafia cristiana in due aree dell'orbis romano legate tra di loro. La storia dell'epigrafia ha dimostrato come tendenze e mode si riflettessero anche nelle iscrizioni, seppure in ambiti diversi. Anche nelle iscrizioni ebraiche e cristiane questi modelli si riflettono nelle diverse tipologie monumentali. Partendo dalla storia, dall'analisi delle fonti letterarie e materiali, si è cercato di capire come e quali entità avessero le comunità ebraiche e come la successiva cristianizzazione di questi territori abbia influito nei loro rapporti e nella loro produzione epigrafica." -- TDX
 
moreShow More Titles
fewerShow Fewer Titles
Audience Level
0
Audience Level
1
  Kids General Special  
Audience level: 0.96 (from 0.96 for El diacona ... to 0.96 for El diacona ...)

Languages