WorldCat Identities

Universitat Politècnica de Catalunya Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental

Overview
Works: 788 works in 875 publications in 3 languages and 869 library holdings
Genres: Academic theses 
Publication Timeline
.
Most widely held works by Universitat Politècnica de Catalunya
Modelling the ocean-atmosphere exchanges of persistent organic pollutants (POPs) by Elena Jurado Cojo( )

2 editions published between 2006 and 2007 in Spanish and English and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

Utilització de subproductes industrials per a la retenció de fòsfor durant l'estabilització de fangs activats en llacunes by Anna Martínez Almoril( )

2 editions published in 2011 in Catalan and held by 3 WorldCat member libraries worldwide

El fòsfor és un element essencial per la vida a la Terra. La seva demanda cada vegada és major degut al creixement de la població, però les seves existències són finites. Els usos comercials del fòsfor van desde la formulació de fertilitzants (us majoritari) fins a la utilització de sals purificades per a la industria alimentaria passant per la fabricació de mistos y detergents. L' ús massiu de sals de fòsfor en la societat humana actual fa que la seva presencia en les aigües residuals sigui elevada. Tanmateix, el tractament inadequat d'aquest fòsfor pot comportar un procés d'eutrofització en les masses d'aigua receptores. Tenint en compte que el fòsfor és un element essencial de la societat actual com el fet que sigui un component important en aigües residuals, arribem a la conclusió de que la recerca vers noves estratègies (econòmica i tècnicament viables) per a retenir/reciclar el fòsfor present en aigües residuals és un camp tant d'interès mediambiental com econòmic. Aquesta tesina té com a objectiu l'estudi de la retenció del fòsfor mitjançant la utilització de cinc subproductes Industrials diferents: suproduced enriquit amb caolí, un compost ric en bentonita, dos tipus de cendres volants i un tipus de cendres d'incineradora. Amb aquests cinc subproductes s'han realitzat diferents experiments amb vàries metodologies per avaluar l'adsorció del fòsfor que tenen cadascun d'ells. Per tal de poder saber quin subproducte presenta un millor percentatge de retenció de fòsfor, s'han analitzat les composicions químiques de cadascun d'ells mitjançant Fluorescència de Raigs X. La idea d'aquesta tesina és poder extrapolar aquest sistema d'adsorció del fòsfor a sistemes naturals de tractaments d'aigua residual, com serien les llacunes d'estabilització
Comportamiento hidráulico de los aliviaderos escalonados en presas de hormigón compactado : análisis del campo de presiones by Martí Sánchez Juny( Book )

2 editions published in 2001 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Prediccions d'agitació portuària utilitzant un model Mild-Slope en elements finits : aplicació al Port de Barcelona by Laura Casas Gurri( )

2 editions published in 2011 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

L'agitació portuària és un fenomen que consisteix en l'oscil·lació de les ones que es troben dins del port. Cobra importància quan l'onatge incident té associat un període alt i una freqüència propera a la que tenen les estructures del port. Aquest fenomen, que afecta a escala global, pot produir moviments oscil·latoris violents de l'aigua semitancada i les seves conseqüències poden ser danys a les estructures o poden ocasionar problemes a l'operativitat del port, ocasionant un pèrdua de diners. Tenint en compte les prediccions de la mar i de l'agitació als ports, es poden evitar danys i donar garanties de seguretat als usuaris. En aquesta tesina es presenta un sistema operacional de predicció de l'estat d'agitació del port de Barcelona. El treball presenta un programari numèric CGWAVE basat en les equacions de Mild-Slope. Aquest model és capaç de simular els principals fenòmens que ocorren en l'arribada de l'onatge al port i al seu interior amb un baix cost computacional. Aquest model resol numèricament mitjançant el mètode dels elements finits. Per fer-ho és necessari la creació d'una malla, mitjançant la determinació del domini i la batimetria de la zona d'estudi. A més a més, el model requereix l'ajust de diversos paràmetres del port i de l'onatge incident. Paral·lelament, s'ha consultat les característiques de l'onatge de la zona de Barcelona per determinar el ventall de casos a simular. Els resultats han estat validats amb dades obtingudes del mareògraf situat a l'interior del port i també han estat comparats amb els resultats d'un estudi d'agitació amb un model Boussineq. Els valors obtinguts són similars, lleugerament inferiors, als registrats pel mareògraf. Respecte la comparació dels models sembla que els dos models semblen tenir una bona solució per l'estudi d'agitació, però difereixen en alguns trams. Encara que els resultats són acceptables, s'ha tractat d'analitzar els possibles motius d'aquestes diferències en ambdues comparacions. Per últim, s'ha desenvolupat una pàgina web que permet accedir l'usuari a la informació de l'estat de la mar de manera ràpida i senzilla. La plataforma creada permet visualitzar les dades a temps real, mitjançant les prediccions obtingudes de Previmer. S'ha creat un sistema que obté les dades de predicció que s'esperen a 24 hores vista, és capaç de processar-les i de buscar la simulació més aproximada i de mostrar-la per pantalla a l'usuari
Análisis de la generación y propagación de tsunamis en la costa atlántica española by Borja Llanos Flores( )

2 editions published between 2010 and 2011 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Los tsunamis son uno de los desastres naturales más devastadores que se pueden padecer en la península Ibérica. Estos eventos pueden generarse en dos puntos: la región sísmica enfrente de la costa de Argelia, afectando a la costa Mediterránea; y la zona de fractura Azores-Gibraltar, afectando a la costa atlántica al suroeste de la península. En este documento se estudiará este segundo caso. Las consecuencias del choque de un tsunami con la costa conlleva destrozos en estructuras tanto marítimas, como de cualquier otro tipo, al adentrarse hasta pocos kilómetros dentro de la plataforma continental sin disipar energía de una forma efectiva, arrasando con todo que lleva a su paso. Aquellos que se recuerdan de más magnitud, presentan un parte catastrófico de pérdidas humanas y económicas. Las fuentes de información disponibles para evaluar los tsunamis provienen de dos orígenes diferentes: a partir de mediciones reales realizadas con mareógrafos, o bien mediante simulaciones numéricas del evento. El presente documento trata de desarrollar el estudio de tsunamis mediante simulaciones numéricas de propagación e inundación con el modelo Comcot 1.7. En primer lugar se intenta calibrar dicho modelo en la zona de estudio simulando el conocido tsunami del Atlántico de 1969, ampliamente conocido y del que se tienen datos de mareógrafos. Con respecto a la propagación de tsunamis, se han utilizado las ecuaciones no lineales de Boussinesq adaptadas a ondas de estas características. Se ha contado con un sistema de mallas anidadas y jerarquizadas, con diferentes escalas y niveles de precisión, para poder estudiar regiones de inundación específicas. Para ello se ha hecho un estudio para conocer las características de la región en la un tsunami se propaga. Igualmente ha sido necesario conocer los mecanismos de generación de estos eventos, y las fallas y estructuras que afectan a la región al suroeste del golfo de Cádiz. Después de hacer un análisis de sensibilidad, en el que se cuantifica la variación en los resultados provocada por la incertidumbre en los datos, finalmente se ha querido dar un enfoque diferente al estudio del gran tsunami que ha sufrido el océano Atlántico: el tsunami de Lisboa de 1755. Finalmente, se ha simulado la propagación de tsunamis de magnitud intermedia entre el de 1969 y el de 1755, para cubrir un amplio rango de posibles eventos
Modelització numèrica del procés de deshidratació de fangs de depuradora mitjançant aiguamolls artificials by Albert Argilaga Claramunt( )

2 editions published in 2011 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

En els processos de depuració d'aigües residuals es genera un residu consistent en un fang amb un gran contingut d'aigua. La gestió d'aquest fang suposa un important cost econòmic estimat entre el 20% i el 60% del cost total de depuració. Donada la importància de la gestió d'aquest residu es plantegen sistemes naturals per tal de reduir els costos energètics i millorar la integració en l'entorn; un d'aquests sistemes naturals consisteix en la utilització d'aiguamolls artificials. Des del punt de vista econòmic, s'estima que l'operació d'aquests sistemes en poblacions petites (fins 2000 habitants equivalents) és favorable front de sistemes convencionals com les centrífugues o el transport del fang sense deshidratació prèvia. Els aiguamolls construïts consisteixen en una excavació en el terreny, o una obra de formigó, que conté un medi drenant constituït per diferents capes de graves, que permetin unes condicions de filtre, amb una última capa d'arenes a la superfície en la que es planten macròfits (Phragmites australis o Typha sp.) quan aquests macròfits estan completament desenvolupats la seva xarxa radicular d'arrels es distribueix per tota la capa d'arena i part de les graves. El funcionament d'aquests aiguamolls consisteix en anar alimentant la superfície amb dosificacions de fang fresc amb uns determinats períodes i volums i deixar que la percolació i l'evapotranspiració de les plantes redueixi el contingut d'aigua. La capa de fang va augmentant d'espessor durant la vida útil dels aiguamolls i la xarxa radicular dels macròfits s'estén per aquesta afavorint el procés de deshidratació. Aquesta capa de fang pot assolir uns nivells de deshidratació i mineralització significatius en comparació als sistemes mecànics (centrífugues, filtres banda) utilitzats tradicionalment. Quan la capa de fangs ha assolit el nivell del resguard es deixa reposar el sistema durant un període llarg en el que no es produeixen alimentacions i finalment es retira el fang deshidratat per tornar a iniciar el procés. La falta d'uns criteris d'operació estandarditzats fa necessària l'elaboració d'un model numèric per tal d'obtenir unes directrius per determinar els períodes i volums d'alimentació que maximitzin els rendiments del sistema. En aquesta tesina es planteja desenvolupar un model numèric per simular la deshidratació dels fangs consistent en el mètode de les diferències finites (MDF) que utilitza l'equació de la difusió amb un terme font com a equació constitutiva. A partir de dades de sondes instal·lades en plantes pilot i plantes reals es calibren i validen els paràmetres del model, amb aquests paràmetres calibrats es realitza un Case Study considerant diferents espessors de la capa de fang i zones climàtiques que comporten diferents valors d'evapotranspiració. A partir dels resultats del Case Study es determinen uns valors òptims del període i volum de les alimentacions. Els resultats obtinguts mostren una correlació important entre l'espessor de la capa de fangs i la distribució temporal de la deshidratació, capes de fangs més primes comporten disminucions d'humitat més acusades en els moments inicials, capes de fang més desenvolupades tenen una deshidratació que es prolonga més en el temps. Pel que fa als valors absoluts de la deshidratació s'observa que aquests són funció principalment de l'evapotranpiració. A partir d'aquests resultats s'obté una expressió numèrica que relaciona període òptim entre alimentacions i espessor de la capa així com el volum corresponent en funció del període i l'evapotranspiració i es conclou proposant una periodificació de les alimentacions compatible amb els horaris laborals, s'obtenen així uns intervals del valor de l'espessor de la capa, per a cadascun dels quals es dóna un període i un volum d'alimentació
Distribution and partitioning of organic pollutants and effects in coastal birds by Joana Vicente de Bobes( )

2 editions published between 2013 and 2014 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Ocean velocities as inferred from Argo floats: methodology and applications by Miquel Rosell-Fieschi( )

2 editions published in 2014 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Els camps de velocitat inferits a partir de les trajectòries dels derivadors Argo poden ser emprats per examinar les propietats estadístiques a escala regional i global, i per descriure els patrons globals i regionals de circulació oceànica a escales temporals que van dels mesos als anys. La primera aplicació de les velocitats inferides és l'estudi estadístic de la distribució de les velocitats oceàniques, fent particular atenció al caràcter Gaussià de les Funcions de Densitat de Probabilitat (PDF). Malgrat s'observa una desviació respecte a la Gaussianitat en les PDF generades amb Argo, no trobem arguments conclusius per afirmar que les PDF no son Gaussianes. Els resultats presentats mostren la dependència en l'ajust de les PDF respecte de la integració espacio-temporal de les dades en el procés de normalització. Aquest és un procés delicat, que pot portar a la integració d'inhomogeneïtats temporals o espacials. Per acabar, desenvolupem un model senzill que, partint de la hipòtesi d'una distribució local Gaussiana permet, modificant les distribucions de les mitges i les desviacions estàndards locals, reproduir la PDF empírica obtinguda amb Argo. La segona aplicació és un estudi exhaustiu de la circulació de l'Oceà Atlàntic equatorial a diferents profunditats. Es mostra en particular la diferència en profunditat entre el que mostren els camps mitjos i el comportament estacional. Hem abordat l'intricat acoblament entre els vents superficials i les corrents de superfície. La intensitat dels vents de l'est està associada al desplaçament latitudinal de la ITCZ al llarg de l'any, que té lloc aproximadament entre 2ºS i 10ºN. L'anàlisi harmònica ajuda a comprendre el cicle estacional, tant a superfície com a 1000 dbar. També l'estudi del desenvolupament cap a l'oest de la NECC, així com la innovadora perspectiva sobre la NBC com el final de la recirculació de la nSEC són dos resultats remarcables. Els cinc jets que apareixen en el camp mig anual de velocitat zonal a 1000 dbar són en realitat el resultat de la composició de tres jets que canvien de direcció al llarg de l'any, canviant també lleugerament la seva ubicació latitudinal. Dos jets extra-equatorials, la NIEC i la SIEC, es desenvolupen a ambdós costats i flueixen en direcció oposada a la EIC. També hem mostrat, d'acord amb la literatura, com algunes d'aquestes inversions son probablement provocades per la propagació d'ones planetàries. La tercera i darrera aplicació versa sobre les velocitats superficials i a 1000 dbar al voltant d'Austràlia. Les dades de velocitat es complementen amb les dades de CTD contingudes als perfils per desenvolupar un mètode d'estimació de transporten les aigües intermèdies.. Els resultats mostren l'existència d'un transport cap a l'oest a 1000 dbar al sud de Tasmània, i a través de la Great Australian Bight, des de l'Oceà Pacífic fins a l'Oceà Índic, a través de l'anomenat Tasman Leakage. Els resultats representen les primeres mesures directes de transport d'aquesta transferència d'aigua, i es mostren d'acord amb les estimacions prèvies obtingudes de models, i suggereixen 3.8 ± 1.3 Sv. Es mostra també l'existència d'una variabilitat estacional considerable. Aquest estudi confirma l'existència del Southern Ocean Supergyre, que havia sigut prèviament hipotetitzat a partir de models i dades hidrogràfiques.' La dissertació es complementa amb diversos apèndix. A l'apèndix A explorem el vincle entre les distribucions Gaussianes de de les velocitats oceàniques i la variació d'entropia. L'apèndix B presenta algunes reflexions sorgides durant el procés d'investigació, que transcendeixen la recerca i versen sobre la metodologia, intentant comprendre com les grans bases de dades afecten el mètode científic, allunyant-lo del mètode hipotètico-deductiu. L'apèndix C mostra els fonaments de l'anàlisi harmònica aplicada al capítol 4. Finalment, l'apèndix D, en forma de CD, conté una versió dels programes bàsics emprats en aquesta recerca
Eliminación biológica de nutrientes en un reactor biológico secuencial caracterización y estimulación de las fuentes de carbono del agua residual urbana by María Guadalupe Barajas López( Book )

2 editions published in 2002 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Aplicació pràctica de la metodologia de l'anàlisi de riscos a preses by Xavier Fernàndez Caballé( )

2 editions published in 2011 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Les preses són infraestructures necessàries i que aporten extraordinaris beneficis a la societat, entre aquests la protecció en front inundacions, si bé un hipotètic trencament o mal funcionament podria provocar danys catastròfics. Precisament per això, la llei, la normativa i les diverses guies tècniques actuals estan enfocades bàsicament a garantir l'estabilitat de la presa i el correcte funcionament dels òrgans de desguàs. D'altra banda, és obligatòria la redacció d'un pla d'emergència, per tal de definir i implantar els mecanismes d'avís a la població en cas de trencament de la presa. D'aquesta manera, es pretén reduir al mínim el risc inherent d'aquestes infraestructures, risc que s'entén matemàticament com el producte de la probabilitat de trencament o mal funcionament per les conseqüències associades a aquest. A l'Anàlisi de Riscos aplicat a preses en l'àmbit de gestió de la seva seguretat, el punt de partida és el reconeixement explícit d'aquest risc i la seva quantificació. Una aplicació pràctica d'aquest coneixement serà la possibilitat de objectivitzar la presa de decisions relacionades amb les millores i rehabilitacions a realitzar sobre aquestes infraestructures. Així doncs, la planificació d'inversions vindrà condicionada per actuar sobre aquells elements que tinguin un risc associat més alt, és a dir, aquells en què la freqüència de les accions que indueixen a un determinat i probable mecanisme de trencament poden causar majors conseqüències. A més dels informes de revisions de seguretat obligatoris, els informes anuals d'auscultació i comportament, estudis concrets diversos, visites d'inspecció, etc., el Director d'explotació tindrà al seu abast una altra eina la qual proporcionarà valors objectius i quantificables. Aquests l'ajudaran a prendre decisions en relació a com i quan executar actuacions necessàries per fer front als requeriments operatius, humans, polítics i de millora de la seguretat. En resum, el que s'anomena gestió de la seguretat. Així doncs, aquesta metodologia permet ajudar a la presa de decisions en el moment d'invertir d'una manera més eficient el pressupost assignat, a l'hora que també permet fer comprensible, a qui no està avesat al dia a dia del manteniment de preses, l'evolució en termes comprensibles (de risc) de l'estat de seguretat de la presa
The Northern Current and its interaction with the Blanes submarine canyon (NW Mediterranean Sea) by Miguel Angel Ahumada Sempoal( Book )

2 editions published between 2014 and 2015 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

A high-resolution (̃1.2km) 3D circulation model nested in one-way to a coarse-resolution (̃4km) 3D regional model was used to examine the interaction between the Northern Current and the Blanes submarine canyon (̃41°00'-41°46'N; ̃02°24'-03°24'E); paying particular attention to upwelling/downwelling events and cross-shelf break water exchange. A Lagrangian particle-tracking algorithm coupled to the high-resolution 3D circulation model was also used to examine the role of the Northern Current (NC) and its seasonal variability on the dispersion of passive particles and residence time within Blanes Canyon (BC). Although it refers to a climatological simulation (i.e. no interannual variability), at this resolution, the Rossby radius of deformation for the Mediterranean Sea (5-12 km) is resolved. Therefore the numerical modeling system properly suites our purpose, since it adequately reproduces the NC mesoscale variability and its seasonality. Satisfactory validation of model results with remote sensing and in-situ observations supports the present findings. The simulated NC tends to be fast and deep in winter, and slow and shallow in summer. NC meanders and eddies are recurrent in the BC area and produce highly fluctuating three-dimensional circulation patterns within the canyon. NC meanders and anticyclonic eddies propagating along the current pathway tend to be deep and, consequently, their effects extend down to the deeper part of BC. The meandering of the NC plays a key role in enhancing vertical motions within the canyon. NC meanders produce an oscillation of the vertical flow characterized by net upwelling when the meander is located over the upstream side of the canyon followed by net downwelling as the meander moves downstream. Associated with NC meanders passing over BC, upwelling and downwelling events occur on timescales of 4 to 20 days and they are more frequent in winter. These findings provide further evidence that continuous downwelling favourable (right-bounded) flows can produce net upwelling inside submarine canyons. Concerning cross-shelf break water exchange, one significant finding from this study is that the amount of water moved across the shelf break at the upstream upper canyon wall is approximately two times larger than the amount of water moved downstream. This preferential zone for cross-shelf break exchange is related to the asymmetry of the shelf break geometry that is characterized by a sharp curvature upstream. Results also show that cross-shelf break water exchange is higher (̃30%) in winter than in summer. On the other hand, particle-tracking experiments show that passive particles released from the mid-shelf to the upper-slope drift along the shelf edge with a net downward movement within the upper canyon. They also show that particle dispersion is higher in winterthan in summer and that particles travelling below the canyon rim (i.e. below 100 m depth) have longer residence times within the canyon
Evolución costera del Maresme Norte (Blanes-Arenys) by Daniel Blasco Trallero( )

2 editions published in 2011 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Años atrás, el litoral del Maresme estaba compuesto por una costa de arena gruesa formada a partir de los aportes del río Tordera y, en cambio, actualmente se encuentra segmentada en celdas por la presencia de diferentes puertos que interrumpen la dinámica litoral hacia el suroeste. Como resultado de esto, las playas aguas debajo de estos puertos han sido severamente erosionadas habiéndose realizado diversas actuaciones de ingeniería para mitigar esta seria problemática. El objetivo principal de este trabajo es analizar el comportamiento del litoral a largo plazo de la celda litoral comprendida entre los puertos de Arenys y Blanes. Este trabajo ha sido dividido en diferentes partes: (i) caracterizar la costa de nuestro estudio mediante el clima de oleaje (ii) caracterizar también los procesos costeros a largo plazo (evolución de la línea de orilla, tasas de transporte ...). (iii) evaluación de estos procesos costeros para sacar las conclusiones pertinentes. El procedimiento a seguir para la realización de estos objetivos será el siguiente: en primer lugar tendremos que conocer cuáles son las características de nuestra zona de estudio, sus antecedentes y actuaciones realizadas. También tendremos que analizar la dinámica litoral de nuestra celda, realizando para ello una caracterización del clima de oleaje, la evaluación de la evolución costera de la zona (análisis de las líneas de orilla, perfiles de playa ...), la estimación tanto de las tasas de transporte longitudinal y transversal de sedimento como de la influencia de los procesos de tormenta. Finalmente y una vez deducidos todos los resultados, se discutirán y se sacarán diferentes conclusiones
Comparación entre los tiempos de residencia calculados por métodos eulerianos y lagrangianos en el estuario mesomareal del Nervión (puerto de Bilbao) by Germán Clavero Jornet( )

2 editions published in 2011 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Este estudio tiene por objetivo ahondar en los métodos de cálculo empleados durante lo que hemos definido como post-proceso de modelos numéricos hidrodinámicos, concretamente para la obtención del tiempo de residencia y sus aplicaciones. Se contrastarán los tiempos de residencia obtenidos a raíz de cálculos basados en métodos eulerianos y lagrangianos en el estuario mesomareal del Nervión (Puerto de Bilbao) para realizar a posteriori un estudio comparativo entre ellos. Para ello, se ha utilizado el campo de corrientes del Puerto de Bilbao obtenido con el modelo de simulación ROMS. Los modelos numéricos son métodos en alza dentro del campo de la ingeniería y en particular en la ingeniería marítima. Recientemente, numerosos estudios sobre el tiempo de residencia se han basado en éstos. Es el caso de Cucco et al. (2009), el cual empleó un modelo numérico bidimensional para los cálculos del tiempo de residencia en la laguna de Venecia en los que se tenía en cuenta el "tidal forcing". De igual forma, asumió simplificaciones como ignorar el efecto del viento o la componente difusiva del transporte para el cálculo tanto lagrangiano como euleriano de dicho tiempo de residencia. En este estudio se ha implementado un modelo numérico tridimensional en el que se han incorporado tanto los forzamientos derivados del viento como de la marea. Para el cálculo lagrangiano de las partículas se ha prescindido de los fenómenos difusivos del transporte debido al elevado coste computacional que ello acarreaba. Por el contrario, el cálculo euleriano de las trazas ha incluido tanto la componente advectiva como la difusiva del transporte. El estudio comparativo se aborda a tres niveles con sus respectivas metodologías: - Tiempos de residencia eulerianos (TrE) y tiempos de residencia lagrangianos (TrL). Se realiza un análisis cualitativo por separado de los tiempos de residencia obtenidos mediante métodos eulerianos y lagrangianos. - Influencia en la obtención del tiempo de residencia del estado inicial de la modelización para las cuatro fases de marea: vaciante, bajamar, llenante y pleamar. Este análisis se ha llevado a cabo utilizando el coeficiente de variabilidad, cociente entre la desviación estándar y el tiempo de residencia medio de los 4 escenarios asociados al punto de estudio. - Valores de tiempo de residencia en superficie y fondo. Se ha analizado la distribución espacial de las diferencia de tiempos de residencia en los dos niveles de profundidad
Desarrollo de un modelo numérico 3D en elementos finitos para las ecuaciones de Navier-Stokes : aplicaciones oceanográficas by Manuel Augusto Maidana( )

2 editions published between 2007 and 2017 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

En esta tesis se ha desarrollado y validado un modelo tridimensional de circulación costera en elementos finitos capaz de simular una región limitada del océano. La escala de longitud de las aplicaciones pueden ser del orden del ancho de la plataforma continental o menores y la escala de tiempo entre el período de las ondas de las mareas y de las ondas debidas al viento. La formulación del modelo, denominado HELIKE, está basada en las tres componentes de la ecuación de Navier-Stokes (no-hidrostáticas) y tiene en cuenta las dos componentes de la aceleración de Coriolis, (componentes normal y tangencial a la superficie terrestre), gradientes de densidad, turbulencia (valores constantes o modelos de turbulencia como Smagorinsky, Munk-Anderson o Pacanowski-Philander), fricción con fondo, tensión de viento y superficie libre. Pudiéndose también utilizar el modelo en fondos con batimetrías irregulares (fondo no-horizontal). Los modelos tridimensionales no-hidrostáticos como el desarrollado en esta tesis están bien planteados para dominios con contorno abierto. Esto es muy importante en el modelado de mesoescala donde el modelado de la pequeña, pero relevante, velocidad vertical es importante y los contornos abiertos son inevitables. La formulación no-hidrostática tiene fundamentalmente importancia cuando la escala horizontal del movimiento se hace comparable con su escala vertical y no se pueda despreciar la velocidad vertical como por ejemplo, se da el caso en la circulación sobre fondos abruptos, convección en el océano abierto, etc. El uso combinado de una discretización espacial por el método de los elementos finitos y el uso de mallas no-estructuradas proveen al modelo una gran flexibilidad para adaptarse a la complicada geometría de la línea de costa y del fondo marino. Además de la posibilidad de realizar refinamientos de la malla sobre áreas de mayor interés y aplicar las condiciones de contorno apropiadas para cada caso
Incisión de ríos por extracción aluvial y retirada de presas estudio matemático y experimental by Carles Ferrer i Boix( )

2 editions published between 2010 and 2011 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

The Diversity of dinoflagellates belonging to the gymnodiniales from the Catalan Coast (NW Mediterranean Sea) by Albert Reñé Vicente( )

2 editions published in 2014 in English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Les dinoflagel·lades són un dels grups més abundants i diversos de microalgues. Moltes espècies estan cobertes amb plaques de cel·lulosa, mentre que d'altres que no en tenen són conegudes com a atecades o nues. Les espècies atecades han estat generalment mal caracteritzades ja que es deformen quan són fixades amb mètodes tradicionals. La majoria de gèneres atecats s'inclouen dins l'ordre Gymnodinials i es distingeixen per caràcters morfològics, però la combinació recent d'observacions morfològiques amb dades filogenètiques conclou que les filogènies moleculars no suporten els criteris morfològics clàssics utilitzats per distingir els gèneres. També es coneix que l'ordre Gymnodinials no és monofilètic. Per tant, la correcta taxonomia de dinoflagel·lades requereix una combinació d'informació morfològica i molecular. L'ús generalitzat de tècniques moleculars ha permès estudis detallats sobre la sistemàtica de molts grups. Tot i que moltes dinoflagel·lades no són fàcilment cultivables i no es poden seqüenciar mitjançant tècniques estàndards, la tècnica de single-cell PCR ha permès obtenir seqüències a partir d'una sola cèl·lula, aprofitant el gran nombre de còpies dels gens ribosòmics que les dinoflagel·lades contenen. Entre els anys 1960 i 1980 es van dur a terme identificacions extensives de les dinoflagel·lades existents al litoral català. Tanmateix, no es va caracteritzar adequadament la diversitat de dinoflagel·lades atecades degut a l'ús de mostres fixades i la manca d'eines moleculars. Aquesta memòria presenta l'estudi de la diversitat d'espècies de l'ordre Gymnodinials a la costa catalana com a representativa del NO del Mar Mediterrani, entre els anys 2010-2013. L'estudi presenta una revisió de la seva taxonomia pel que s'han combinant estudis morfològics d'exemplars vius amb la corresponent informació filogenètica. Atès que la filogènia d'alguns dels organismes estudiats no s'havia determinat amb anterioritat i l'evidència que l'ordre Gymnodinials no és monofilètic, el segon objectiu ha estat estudiar les relacions filogenètiques de les espècies. Es va seleccionar la regió D1-D2 del 28s rDNA per dur a terme els anàlisis amb SC-PCR, però també es van obtenir seqüències del 18s rDNA quan ha estat necessari. La combinació de les dades morfològiques i moleculars ha permès la identificació inequívoca de 58 espècies atecades pertanyents a l'ordre Gymnodinials. D'aquestes, es detecten deu morfoespècies per primera vegada a la mar Mediterrània, i vuit per primera vegada al litoral català (Capítols 1 i 2). A més, l'aplicació de la SC-PCR ha permès seqüenciar 43 espècies atecades, 25 de les quals per primera vegada (Capítols 1 i 2). També ha permès la detecció i caracterització d'espècies no descrites prèviament, que ha resultat en la descripció de les noves espècies Gymnodinium litoralis (Capítol 3) i Polykrikos tanit (Capítol 4). A més, es va detectar per primera vegada l'espècie tòxica Cochlodinium polykrikoides al litoral català. La majoria d'aquests organismes pertanyien a un nou ribotip, però d'altres quedaren inclosos en un ribotip ja conegut, demostrant la seva coexistència al Mar Mediterrani (Capítol 5). Finalment, es va seqüenciar per primera vegada un espècimen del gènere Ceratoperidinium i es va obtenir un nou grup filogenètic, juntament amb d'altres dinoflagel·lades atecades, incloent Ceratoperidinium margalefii, Gyrodinium falcatum, que va ser transferit al gènere Ceratoperidinium, tres espècies de Cochlodinium, i dos organismes semblants a Gymnodinium. Això va donar lloc a l'esmena de la família Ceratoperidiniaceae i del gènere Ceratoperidinum (Capítol 6). La correcta identificació de les espècies ha permès concloure que la costa catalana presenta una gran diversitat de dinoflagel·lades atecades, i discutir les implicacions en la distribució i biogeografia de les espècies a nivell de la Mediterrània, com el cas de C. polykrikoides (Capítol 5), o global, com el cas de Gyrodinium spirale (Capítol 2)
Pla director de sanejament de la Nou de Berguedà by Borja Baillés Vivancos( )

2 editions published in 2010 in Catalan and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

La Nou de Berguedà és un molt petit municipi de 156 habitants de la comarca del Berguedà que es troba a la conca del riu L1obregat i que consta de dos nuclis de població: La Nou i Malanyeu. Aquest Pia Director neix de la necessitat d'avaluar les insuficiències de sanejament i de clavegueram que s'hi poden produir i de proposar actuacions per a garantir el correcte funcionament del servei des d'un punt de vista sanitari, hidràulic i ambiental. Actualment, a Malanyeu hi ha absència de clavegueram i de qualsevol infraestructura de sanejament. A la Nou de Berguedà, les aigües que es recullen a traves d'una xarxa de clavegueram reben de moment nomes un tractament primari abans d'esser abocades a medi. Per tant, ambientalment, les aigües residuals que es recullen a La Nou de Berguedà no reben de moment un tractament "adient" abans d'esser abocades a medi però esta previst en el Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes (PSARU) afegir-n'hi un de secundari (biodiscs). Pel que fa a Malanyeu, s'ha de proposar un tractament adient de les aigües residuals. D'altra banda tenim el treball topogràfic de camp a on es realitza una inspecció visual de la xarxa de clavegueram des dels pous de registre amb la finalitat de fer un inventari que suposa l'element bàsic sobre el qual es fonamenten l'estudi i les propostes d'actuació. La xarxa te una longitud de 2,3 km i composada per 34 pous de registre, 6 embornals i 9 reixes interceptores. EI tipus de Xarxa es principalment unitària encara que el municipi ha començat algun tram de xarxa separativa. A partir de les dades de l'aixecament topogràfic, hem realitzat un diagnòstic de la xarxa de sanejament, amb el programa MOUSE, del DHI, un model de simulació matemàtica dels anomenats de nivell III, es a dir de màxima precisió. EI col·lector d'aigües residuals es dissenya per a poder acollir àmpliament un cabal de dilució 1:10 del Om (cabal mig) que es determina mitjançant conques definides segons la topografia i la xarxa de c1avegueram a res que se'ls hi assigna una població equivalent mitjançant un estudi urbanístic. Es te en compte el planejament previst al POUM. EI col"lector d'aigües pluvials es dissenya per a que pugui transportar els cabals de pluja generats per una pluja de període de retorn de 10 anys que hem construït a partir de dades meteorològiques. Aquestes conques pluvials queden definides mitjançant un numero de corba del mètode del SCS i es determinen a partir de la orografia i de la disposició dels carrers. Des del punt de vista hidràulic, la xarxa actual, a on el diàmetre mes utilitzat es el tub de 300 mm, no pot assumir en cap cas tota l'escorrentia del poble, i menys si hi ha un augment de la impermeabilitat. Des d'un punt de vista de manteniment, l'accés que es té a la xarxa es insuficient. Es necessiten més pous de registre. Com a conseqüència d'aquesta diagnosi, es proposen actuacions en relació a la xarxa existent (Manteniment i execució de pous de registre) i execució per sota dels vials, d'una xarxa separativa de clavegueram (seguint la voluntat expressada al POUM) i de tots els seus elements complementaris (embornals, pous de registre) pels diferents sectors de creixement. A Malanyeu, s'hi proposa un col·lector de residuals fins a una planta depuradora d'aigües residuals que incorpori un tractament biològic que estigui ajustat a un cabal petit com aquest i desprès d'un estudi d'alternatives on es valora la connexió a una EDAR externa a Malanyeu i la EDAR de biodiscs, es proposa que sigui un tractament "tou" del tipus "Aiguamoll Artificial". També es proposa com a actuació complementaria fer un dipòsit de pluvials per a recollir les aigües pluvials i es plantegen dues alternatives en quant a usos: regadius i serveis anti-incendi. Per últim, es pressuposten totes les actuacions
Biogeochemical controls of the transport and cycling of persistent organic pollutants in the Polar Oceans by Cristóbal Galbán Malagón( )

2 editions published between 2013 and 2014 in Catalan and English and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Humanity is currently using more than 200000 synthetic organic compounds in many industrial, agricultural and domestic applications. Many of these chemicals reach the environment and have a harmful effect on ecosystems and humans. Among them, the group of persistent organic pollutants (POPs) comprises several families of compounds that have physical and chemical properties that give them the ability to be distributed and impact globally (semivolatility, high persistence and bioaccumulation capacity due to their hydrophobicity). In the present thesis, the coupling of atmospheric transport and biogeochemical cycles in the Arctic and Southern Ocean has been studied for Hexachlorocyclohexanes (HCHs), Hexachlorobenzene (HCB) and Polychlorinated Biphenyls (PCBs). Three oceanographic cruises were conducted, one in the North Atlantic and the Arctic Ocean (2007) and two in the Southern Ocean surrounding the Antarctic Peninsula (2008 and 2009). During these campaigns, air (gas and particulate), water (dissolved and particulate) and biota (phytoplankton) were sampled simultaneously allowing to report a complete picture of POPs cycling in polar areas. In the case of the Southern Ocean, the largest data set available for PCBs, HCH and HCB has been generated. The atmospheric and seawater concentrations were low, among the lowest reported for the Polar Oceans, and in the case of the Southern Ocean there is a clear historical trend of decreasing concentrations, consistent with reduced emissions in source regions. Long range atmospheric transport was identified as the main POPs input to polar ecosystems agreeing with previous works. However, it has been found that secondary local sources from soil and snow influences strongly the atmospheric concentrations overland in the Antarctic region, and over the adjacent Southern ocean in the case of HCHs. Atmospheric residence times calculated from the measurements were in agreement with the prediction from environmental fate models. The atmospheric residence times were longer for the less hydrophobic PCBs and shorter for the more hydrophobic, consistent with the role of the biological pump sequestering atmospheric PCBs. Once POPs reach the Polar regions the main route of entry of these compounds to surface waters is by atmospheric deposition, mainly by diffusive exchange between the gas and dissolved phase with minor contributions from dry deposition of aerosol bound POPs. Estimated bioconcentration factors revealed that concentration of POPs in phytoplankton were correlated with the chemical hydrophobicity, but some discrepancies with model predictions were observed. The biological and degradative pumps are identified as the two main processes that control the fate and occurrence of POPs in the surface water column, and also are able to modulate the atmospheric transport of POPs to remote areas. POPs such HCHs are prone to be efficiently degraded by bacterial communities in surface waters, depleting the seawater concentrations and increasing the diffusive air-water exchange to the Arctic and Southern Ocean. Conversely, the biological pump decreases the dissolved phase concentrations of the more hydrophobic PCB congeners increasing the air to water fugacity gradients and enhancing the diffusive air-water exchange fluxes. This is the first time that the influence of the biological pump on POP cycling is demonstrated for Oceanic waters. Finally, HCB was close to air-water equilibrium showing that neither the biological and degradative pumps are efficient sequestration processes for the highly persistent and mid-hydrophobic compounds. Overall, the results show clearly that biogeochemical processes occurring in the water column affect the atmospheric deposition and long range transport of POPs to remote regions.The magnitude of these processes may show a clear seasonality and are suitable to be perturbed under the current scenario of climate change
Avaluació del funcionament d'aiguamolls construïts amb diferents configuracions a partir de mesures en línia by Begoña Giménez Admirable( )

2 editions published in 2010 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Los humedales construidos de flujo subsuperficial horizontal son una tipología dentro de los sistemas extensivos de depuración de aguas residuales. Esta tecnología, considerada como una buena alternativa a los sistemas convencionales para el tratamiento de aguas de pequeñas comunidades (hasta 2.000 habitantes-equivalentes), ha gozado en los últimos años de una gran difusión a nivel Europeo, así como en otras partes del mundo como Australia y América del Norte. El objetivo principal de esta tesina es estudiar la eficiencia de eliminación de contaminantes de una planta piloto basada en humedales construidos, en función del tratamiento primario y el modo de operación mediante sistemas de control de la calidad del agua en línea. La planta piloto está situada en la terraza del edificio D1 (Departamento de Ingeniería Hidráulica, Marítima y Ambiental) y inició su funcionamiento en Febrero de 2007. Consta de tres líneas de tratamiento, 1) línea Control, con una decantación como tratamiento primario y un sistema de humedales inundados permanentemente; 2) línea Anaeróbica, con un reactor hidrolítico de flujo ascendente (HUSB) como tratamiento primario y los humedales permanentemente inundados (permite estudiar el efecto del tratamiento primario en relación a la línea control); y 3) línea Batch, con una decantación y los humedales operados con ciclos de llenado y vaciado (permite estudiar el efecto del modo de operación en relación a la línea control). Para el estudio se han tomado datos en línea de turbidez, concentración de amonio y potencial redox. La eliminación de turbidez en los humedales no depende ni del tratamiento primario ni del modo de operación de éstos ya que las eficiencias de eliminación son en todos los casos superiores al 85%. Sin embargo es destacable la menor cantidad de sólidos que entran en el humedal de la línea Anaeróbica, debido a una mayor eficiencia del reactor HUSB con respecto al decantador (32.1±12.4 UNT y 23.5±8.4 UNT para la salida del decantador y el HUSB, respectivamente). La concentración de amonio en los humedales tiene un claro patrón estacional. En líneas generales, la eliminación del amonio es total en periodos con temperaturas por encima de 15º en las tres líneas. En cuanto a los periodos con temperaturas inferiores a los 15º, se ha observado que la línea que obtiene mayores rendimientos es la Batch (66%, 89% y 62% para las líneas control, batch y anaeróbica respectivamente). Esto parece ser debido al modo de operación, que permite una mayor aireación del lecho, lo que comporta condiciones más favorables para la nitrificación. Así se ha observado una relación positiva entre el potencial redox y la eliminación de amonio en meses fríos, siendo el potencial redox de la línea Batch significativamente mayor que el de la línea Control (-14±105 mV y 56±47 mV para las líneas control y batch respectivamente). La obtención de datos en continuo podría considerarse para posibles aplicaciones a escala real de sistemas de humedales, ya sea para llevar un control más exhaustivo del funcionamiento de este tipo de plantas de tratamiento o incluso para aplicar sistemas remotos de control para mejorar la eficiencia de los humedales. Es muy interesante la continuidad de este trabajo con la investigación de una configuración compuesta por un tratamiento primario mediante HUSB y un modo de alimentación basado en llenado-vaciado del lecho. Ya que esta combinación, junto con un control de activación de los distintos modos de operación según temperaturas y eficiencias, podría contribuir a mejorar la eficiencia de depuración de aguas residuales con humedales construidos
Estado actual, previsión y efecto del rebase en las principales infraestructuras del litoral catalán ante un cambio del nivel medio del mar by José Vicente Saura Ferreres( )

2 editions published in 2010 in Spanish and held by 2 WorldCat member libraries worldwide

Los puertos, mediante sus actividades ligadas al comercio, la industria y el ocio, son centros generadores de actividad económica y de creación de ocupación. Son infraestructuras que desarrollan las operaciones portuarias y logísticas relacionas con el transporte marítimo y su interconexión con otros modos de transporte. De ahí su gran importancia en los sectores económicos locales y autonómicos. La costa catalana se caracteriza por poseer un alto número de puertos sometidos directamente a la acción del mar. En todos los casos, los diques de abrigo tienen asociadas determinadas actividades en su trasdós incompatibles con la existencia de flujos de oleaje sobre las mismas, por lo que uno de los principales objetivos a cumplir por los mismos es la de evitar un rebase excesivo, capaz de provocar la inoperatividad o averías en sus infraestructuras. En la fase de diseño de los puertos, uno de los principales parámetros para combatir el rebase es la cota de coronación de los diques, que se puede ver reducida a medida que el nivel medio del mar aumenta como consecuencia de un casi evidente cambio climático. Se estima que para el año 2050 se tendría un ascenso del nivel medio de +0.20 m, mientras que para finales de siglo se puede considerar que un ascenso de +0.50 m es un escenario más que razonable, aunque algunas hipótesis más pesimistas (pero no descartables) vaticinan subidas de hasta +1.00 m [1]. Ante estas predicciones, se prevé que el rebase sufrirá importantes modificaciones con respecto a los valores actuales. La evidencia de que el cambio climático es una realidad, permite tomar conciencia de la necesidad de emprender acciones para adaptarse a sus efectos con suficiente antelación. Así pues, especialmente relevante resulta ser el análisis de todas aquellas infraestructuras que fueron calculadas para unos niveles del mar y unas condiciones de dinámicas generales que van a verse modificadas en el horizonte de su vida útil esperada. Consecuentemente y a pesar que el análisis de estrategias de adaptación en el sector portuario requiere estudios de detalle para cada uno de los puertos, pues los elementos que condicionan los impactos son de carácter local, la presente tesina se desarrolla con la idea de realizar un análisis de sensibilidad a nivel global del mayor número de estructuras portuarias catalanas posibles frente al incremento del NMM. La intención es elaborar un mapa de alarmas que permita resaltar aquellos puertos en los que será necesario actuar de manera más inminente
 
moreShow More Titles
fewerShow Fewer Titles
Audience Level
0
Audience Level
1
  Kids General Special  
Audience level: 0.99 (from 0.98 for Modelling ... to 0.99 for Modelling ...)

Associated Subjects
Alternative Names
D.E.H.M.A.

DEHMA

Universitat Politècnica de Catalunya. DEHMA

Languages
Spanish (19)

Catalan (11)

English (10)